HBO, Showtime o FOX són les cadenes de televisió de moda, on han desfilat una sèrie de personatges memorables com Tony Soprano, Dexter Morgan o House.
Però a part d'aquests individus amb caràcters tant marcats, a mi m'agradaria destacar-ne un col·lectiu, de fet una família: els Fisher. La sèrie? “Six Feet Under”(a la 2 de TVE, va ser traduïda per “A dos metros bajo tierra”) una brillantíssima sèrie sobre l'ofici de funerari... i molt més.
Cada capítol s'inicia amb la mort d'algú, sent aquest succés el motor principal de la història, amb les ramificacions que això comporta. De fet, es podria dir que l'estructura dels capítols té dues vessants, una té a veure amb la persona difunta i tot el que l'envolta: la família, els amics, les circumstàncies de la mort, les cerimònies en record del difunt (que evidenciaran una variadíssima concepció de la vida dels qui l'acompanyen), etc. i d'altra banda, trobem les riques i complexes vides dels Fisher, unes vides que he seguit amb devoció al llarg de cinc temporades i que, finalment, un cop acabada la sèrie són difícils d'oblidar per la capacitat d'empatia que m'han creat.
També cal remarcar que l'aparició de secundaris de luxe i de personatges en segon pla, del tot necessaris en el conjunt de la història, fa que aquesta sigui una sèrie molt completa i amb una gran capacitat per aprofundir en les històries que es descriuen. És més, això últim és producte de l'important esforç de coordinació dels guionistes per crear una sensació d'unitat. Això també genera pros i contres: hi ha alguna temporada un pèl fluixa en comparació amb el conjunt de tota la sèrie, però també hi trobem més varietat i versatilitat, agafant tocs més dramàtics o més d'humor corrosiu en funció de les temporades.
De totes maneres, cal tenir en compte que aquesta sèrie no és apta per a tots els públics. Si sou dels que busqueu acció, suspens o intriga, aquí no hi trobareu res d'això. Ara bé, si sou dels que primer us interessa la qualitat independentment del gènere, us la recomano de totes totes.
Per últim, si hagués de resumir Six Feet Under, us diria que és una sèrie de caire dramàtic, amb unes interpretacions sublims, uns guions molt ben treballats (d'una estructura gairebé teatral) i amanits d'un humor àcid que la fan del tot imprescindible per qui vulgui gaudir d'una sèrie honesta i alhora d'altíssima qualitat. No us en penedireu.
7 comentaris:
Magnífica ressenya d'aquesta sèrie, una de les assignatures pendents televisives...
Tothom en parla bé, de SFU. Per què serà? M'has fet venir ganes de veure-la.
Gràcies Jordi! La veritat és que val la pena...ah! i si pots mira-te-la en V.O. No hi ha punt de comparació.
Hola, aniré visitant també aquest bloc, interessantíssim. UF! em falta temps per tantes coses.
Fins aviat.
Ei, quina sorpresa! Aquesta sèrie és senzillament espectacular. Hi vaig estar absolutament enganxat l'any passat. En tenia els DVDs, hi no podia passar un vespre sense veure, almenys, un capítol. La vaig acabar en poquíssim temps! Us la recomano a tots, també!
I sí, en VO, si us plau! No és esnobisme; és que no hi ha color...
Una de les millors sèries de TV que he vist mai.
Aquesta sèrie és enorme, AIXÍ de gran. La vaig veure l'estiu passat compulsivament, sense poder controlar el vici.
Més tard, m'he comprat el pack amb totes les temporades, i espero tenir una mica de temps per tornar-la a veure amb la calma que es mereix.
Jo també en tinc el pack i espero que passi un temps per tornar-la a degustar!
Publica un comentari a l'entrada