Groucho i Chico, advocats.

Sóc un addicte oïdor de ràdio. Fins als vint-i-quatre anys, quan posava la ràdio era només per escoltar música. Va ser a partir d’aquesta edat que un amic, en Jordi A, em va recomanar que escoltés un programa que feien a Ràdio Barcelona al migdia, el programa es deia El Terrat i els veïns que l’habitaven eren l’Andreu Buenafuente i el seu equip acompanyats d'una munió de personatges que cobraven vida allà dalt amb el seu particular sentit de l’humor que diríem... català? Sí, però obert.

Poques han estat les vegades que he sintonitzat música al dial des d’aquella descoberta ara fa setze anys. La història de Buenafuente és coneguda per la majoria, va anar fent saltironets, ara aquí, ara allà, ara ràdio, ara tele, ara les dues, fins que donà el salt a les espanyes mentre es cordava i descordava botons de l’americana. No vull fer cap ressenya més per que aquest escrit no va dedicat a El Terrat, tan sols dir que, amb la meva modesta opinió, han exportat el seu humor amb un elevat grau d’èxit.

Un dia la meva dona, coneixedora de la meva debilitat per l’humor dels germans Marx i la seva peculiar visió de la vida, em va regalar el llibre: Groucho i Chico, advocats (l’original era Flywheel, Shyster, and Flywheel) que tracta d’un bufet d’advocats –com es pot deduir- que és un desastre. En Groucho és Flywheel, un picaplets busca-raons i en Chico és Ravelli, el seu ajudant incompetent.

És una perla que recull els guions radiofònics emesos per la cadena nord-americana de ràdio NBC durant els anys 1932-33 narrats per la meitat dels germans Marx -dic la meitat perquè Harpo i Zeppo no hi tenien gaire tirada a sonar a través de les ones, eren més plàstics i visuals-. El patrocini del programa anava a càrrec d’una empresa de carburants i Groucho i Chico cobraven 6.500 dòlars per poc més de mitja hora a la setmana amb la condició que havien de fer una cunya publicitària de la marca en qüestió dins de cada episodi, un sou que no estava gens malament en aquell temps per llegir un guió que no calia memoritzar.

El títol inicial era Beagle, Shyster i Beagle, però un advocat anomenat Beagle va amenaçar amb posar una denúncia i ho van haver de canviar a partir del quart episodi, en el que ja figura el títol de Flywheel, Shyster, and Flywheel. L’edició que tinc és la del 1989 de Columna i la traducció va estar encarregada a Màrius Serra que comptà amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes. Aquests guions es van emetre en català a Catalunya Ràdio l’any 1990 i posteriorment en Pere Sagristà va fer l’adaptació teatral al 1996, al Teatre Regina.

Els 26 episodis íntegres que es van emetre són en aquest llibre que recomano a tots els amants de l’agilitat de paraula d’aquests Marx, per la comicitat de les situacions, els girs característics, les sentències i el sarcasme que s’hi aplica en tot moment.
La darrera emissió es va dur a terme el vint-i-dos de maig de 1933, s’acomiadaven dels oïdors per donar pas a la programació d’estiu, però Flywheel, Shyster, and Flywheel no va tornar a les ones mai més. Hi ha vàries raons per això, n’hi ha que diuen que per manca d’audiència, a pesar dels bons resultats obtinguts dins una franja horària difícil d’aguantar –dos quarts de vuit del vespre-. Un altra opinió és que els germans Marx tenien en ment tornar a fer cinema i també que el mateix Groucho ho atribuïa a que les vendes del patrocinador havien pujat com l’escuma i no eren temps de fer inversions irracionals.

Fragments d’aquests guions van ser usats en pel·lícules com Duck Soup on, fins i tot el nom del personatge de Groucho, Rufus T. Firefly, guarda cert paral·lelisme amb l’advocat Waldorf T. Flywheel. Els guionistes Nat Perrin i Arthur Sheekman van prestar d’aquests guions radiofònics la majoria de girs emprats als guions de Duck Soup. A tall d'exemple:
“Senyora Brittenhouse... que em donaria un floc dels seus cabells?... I encara em continc perquè anava a demanar-li tota la perruca”.

La lectura és molt amena i divertida, del tot aconsellable als incondicionals de l’humor. En moltes ocasions se’m feia difícil llegir-lo i contenir el riure, digueu-me del riure fàcil ; )