18/7/12

El enredo de la bolsa y la vida


Una altra divertidíssima obra d’Eduardo Mendoza, amb l’estil vibrant a què ens té acostumats. Aquest cop, el nostre “detectiu” pringat fins al surrealisme s’envolta aquest cop d’una colla d’arreplegats absolutament passats de voltes per tal de resoldre un petit misteri que el portarà irremissiblement a una aventura totalment esbojarrada per diversos racons de Barcelona i fins i tot algun de la Costa Brava, amb una mirada original per la seva acidesa.
Els personatges competeixen entre sí en absurditat, poc seny i menys recursos però, això sí, tots amb un llenguatge cultíssim que Mendoza empra com a recurs humorístic pel que té de contradictori i de contrast amb les seves característiques personals.
M’ha seguit reforçant la imatge d’Eduardo Mendoza com el nostre Tom Sharpe particular.
No us el perdeu!

16/7/12

Furari


Segueixo en una total Lluna de mel amb un dels meus autors de capçalera: Jirô Taniguchi. No hi ha obra d’aquest enorme artista que no m’arrabassi totalment i em faci patir a mesura que es van acabant les pàgines que resten per assaborir.
Torno a insistir (i no crec que em cansi) en el seu estil delicat i deliciós, la perfecció dels dissenys, les línies exactes en cada moment, paisatges d’una bellesa extrema, el gust per la delicadesa i el detall... No hi ha res sobrer en els personatges, que parlen expressivament en el seu silenci.
En aquest cas, la història es va anar publicant en breus capítols, que ara han estat recollits en aquest únic volum. En ells, titulats cadascun amb el nom d’algun animal o element de la natura, Tadataka Ino, un funcionari jubilat del final de l’època Edo, intenta fer de les seves caminades una forma de mesura el més exacta possible, que finalment resultarien en el primer mapa a escala de tot el Japó. Aquestes passejades són l’excusa per mostrar-nos amb cert detall la vida al carrer a l’antiga Edo (l’actual Tokyo) d’una manera amable i pausada.
Taniguchi, personificat en el personatge de Tadataka, combina de forma increïble el rigor científic amb la sensibilitat artística, una ànima poètica que s’atura en els detalls més lleugers de la natura, amb una delicadesa extrema.
Una obra per llegir –bé, caldria dir “gaudir”, “assaborir”...- poc a poc, sense cap mena de pressa. Molt “zen”, com es sol dir ara. Relaxant, en un sentit semblant a “El caminante” o “El olmo del Cáucaso”, del mateix autor.

Taniguchi, un dels millors poetes gràfics del nostre temps.

14/7/12

Gustav Klimt

Avui fa 150 anys del naicement d'aquest genial pintor. Un dels meus preferits des que me'l van fer descobrir.

13/7/12

Rolling Stones, 50 anys rebentant els escenaris



Doncs al final serà veritat, que el temps estava del seu costat. Felicitats, Stones!

Corto Maltese fa 125 anys

No ens espantéssim. Quan encar no fa 100 anys del naixement d'Hugo Pratt, no pot ser que el Corto en faci 125, no?
Però segons la seva biografia, va néixer el 10 de juliol de 1887, o sigui que sí, en fa 125 que volta pel món. Celebrem-ho!

http://www.lavanguardia.com/cultura/20120712/54323936232/corto-maltes-125-anos.html