Ramon Casas

Si algú em demanés com m'agradaria saber dibuixar, diria sense dubtes: "com en Ramon Casas". I és que aquest fabulós artista barceloní de l'època del Modernisme és per a mi el més gran retratista al carbó que ha donat el nostre país i, segurament, un dels millors de la història de la pintura.

La seva aportació, però, no s'acaba amb la gran quantitat de retrats de personatges importants que va realitzar, i que són, d'alguna manera, la galeria fotogràfica d'una època. Casas va ser molt més que això. Entre d'altres coses va ser una de les ànimes del moviment Modernista, agermanat amb el bo i millor del Paris de l'època (finals del S XIX, principis del XX), on va residir (a Montmartre, és clar) i compartir evolucions artístiques amb la més avançada intel·lectualitat, i la follia de la vida nocturna més despenjada a base de ball i absenta.

A la seva pintura s'hi barregen diversos estils segons els motius a pintar: de la influència de Toulouse-Lautrec en les seves interpretacions dels balls al mític Moulin de la Galette o la proximitat d'Alphonse Mucha en el cartellisme, fins a les obres costumistes on plasma amb delicadesa la vida íntima familiar (de la seva pròpia família) o grans esdeveniments socials de la Barcelona d'aquell temps. Tota aquesta obra, però, està realitzada amb tons suaus, velats, que donen un aire eteri a les ambientacions, en composicions de vegades espectaculars. En això contrasta amb l'estil directe, dur, contundent, del seu traç al carbó.

A banda d'això, Casas va participar de forma molt decidida en el desenvolupament del Modernisme a Catalunya, editant i dirigint revistes culturals, fundant Els Quatre Gats juntament amb Santiago Rusiñol i Miquel Utrillo, i, com no, participant en les grans festes de Rusiñol al Cau Ferrat de Sitges.