Barcelona, 1982. L'era de les grans revistes de còmics adults (no diré de còmics per adults, ja que sembla una altra cosa). El 10è art es feia gran. Grans projectes, grans autors, grans obres.
Toutain, al rovell de l'ou, ajuntava valors europeus amb d'altres americans (tant del nord com del sud), i en sortien històries fantàstiques il·lustrades per artistes meravellosos.
En aquest ambient creatiu, i en el marc de la revista Creepy, es va començar a publicar Torpedo 1936, unes històries curtes inspirades en la novel·la i el cinema negres, però amb un humor encara més negre, cru, descarnat. En elles, el protagonista, Luca Torelli, àlies Torpedo, és un petit gàngster, assassí a sou, que va portant a terme missions diverses on s'hi barregen el més llastimós i el més egrescador de les passions humanes, resoltes de la forma més directa i crua, sense cap concessió a la moral o el sentimentalisme. Tot s'amaneix amb un humor àcid, que se'n riu cruelment del seu propi gènere, dels tòpics que ens han deixat els grans autors del cinema i la novel·la negres.
Sens dubte, el gran èxit, com gairebé en el 75% de les obres reeixides del còmic, es basa en un guió magnífic, efectiu i ben construït, amb una cadència perfecte, obra d'Enrique Sánchez Abulí. A més, els continus jocs de paraules són petites picades d'ullet al lector, cosa que el fa més proper i trenca la sensació d'universalitat. I de pas un maldecap per als traductors, val a dir.
No obstant, en aquest cas el dibuix és igualment impactant. Jordi Bernet ens aporta unes escenes realistes des de la simplicitat de la seva ploma. Les grans taques de negre s'alternen amb el traç delicat de les faccions dels presonatges, subtils o marcats per la duresa del temps, expressius en tot cas. L'acció ressalta pel dinamisme del conjunt, i, lliure de la recerca de formes experimentals, ho encaixa tot en una estructura clàssica, còmoda i sense sorpreses. Això facilita en gran mesura la lectura i la captació de la història.
Torpedo va ser un gran èxit a França i als Estats Units, i ha estat traduït a una pila d'idiomes. Ara, des de l'any passat, Glenat el publica en català. Ah!, no us ho havia dit??!! Sí, sí, en català!! El nostre idioma comença a existir en els còmics més enllà del manga! Felicitats!!
Toutain, al rovell de l'ou, ajuntava valors europeus amb d'altres americans (tant del nord com del sud), i en sortien històries fantàstiques il·lustrades per artistes meravellosos.
En aquest ambient creatiu, i en el marc de la revista Creepy, es va començar a publicar Torpedo 1936, unes històries curtes inspirades en la novel·la i el cinema negres, però amb un humor encara més negre, cru, descarnat. En elles, el protagonista, Luca Torelli, àlies Torpedo, és un petit gàngster, assassí a sou, que va portant a terme missions diverses on s'hi barregen el més llastimós i el més egrescador de les passions humanes, resoltes de la forma més directa i crua, sense cap concessió a la moral o el sentimentalisme. Tot s'amaneix amb un humor àcid, que se'n riu cruelment del seu propi gènere, dels tòpics que ens han deixat els grans autors del cinema i la novel·la negres.
Sens dubte, el gran èxit, com gairebé en el 75% de les obres reeixides del còmic, es basa en un guió magnífic, efectiu i ben construït, amb una cadència perfecte, obra d'Enrique Sánchez Abulí. A més, els continus jocs de paraules són petites picades d'ullet al lector, cosa que el fa més proper i trenca la sensació d'universalitat. I de pas un maldecap per als traductors, val a dir.No obstant, en aquest cas el dibuix és igualment impactant. Jordi Bernet ens aporta unes escenes realistes des de la simplicitat de la seva ploma. Les grans taques de negre s'alternen amb el traç delicat de les faccions dels presonatges, subtils o marcats per la duresa del temps, expressius en tot cas. L'acció ressalta pel dinamisme del conjunt, i, lliure de la recerca de formes experimentals, ho encaixa tot en una estructura clàssica, còmoda i sense sorpreses. Això facilita en gran mesura la lectura i la captació de la història.
Torpedo va ser un gran èxit a França i als Estats Units, i ha estat traduït a una pila d'idiomes. Ara, des de l'any passat, Glenat el publica en català. Ah!, no us ho havia dit??!! Sí, sí, en català!! El nostre idioma comença a existir en els còmics més enllà del manga! Felicitats!!
1 comentari:
Mai he entès per què no he acabat d'entrar mai al món del còmic, perquè n'hi ha molts que em criden molt l'atenció. Algun dia, espero!
Publica un comentari a l'entrada