Aquest és un llibre que va marcar una fita en la literatura americana. De fet, va encetar una nova forma de fer literatura, molt més crua, directa, sense artificis... Tant, que es podria qualificar el seu estil d'escandalós, sobretot tenint en compte que es va publicar el 1951 (The catcher in the Rye).Si ens fixem en la fòbia del seu autor, J.D. Salinger, a la fama i al reconeixement, Holden, el personatge principal del llibre, sembla reflectir algun dels seus propis trets de personalitat: la inadaptació a les convencions socials, l'odi a la hipocresia, la por que l'èxit el converteixi en un esclau dels diners (prostituir-se, en diu...), la barreja d'enyorança per alguns personatges i una admiració per altres que es veu sovint alterada per l'enuig... Tot això són qüestions que envolten permanentment el seu pensament i el seu discurs, un discurs dur, sense concessions, irònic i cruel alhora.
En poques paraules, Holden està fastiguejat del món. Si l'origen d'aquesta forma de ser és fruit d'una adolescència mal enfocada o bé està en alguna patologia de base, és una qüestió que haurem d'anar plantejant-nos durant tot el relat. No obstant, també hi ha un raconet important per a la tendresa: la nostàlgia de la innocència i de la infància perduda, personificada en el personatge de la germana d'en Holden, la Phoebe.
Una proposta: intenteu endevinar el sentit del títol abans de llegir aquest magnífic llibre...
1 comentari:
Un molt bon llibre basat en la subtilitat de la seva proposta: al llarg de la història no acaba de passar res significatiu...però tot resta amagat al darrera de les paraules del protagonista.
Publica un comentari a l'entrada