Els Monty Python

Un dels referents més importants de la història de l’humor són, sense cap mena de dubte, els Monty Python, el britànic grup de genis que ha fet créixer més d’una generació amb l’humor absurd com a gènere de capçalera.

Aquesta banda d’humoristes, formada per John Cleese, Eric Idle, Graham Chapman, Michael Palin, Terry Jones i Terry Gilliam (l’únic nordamericà), va néixer a finals dels anys 60 a Anglaterra, portant a la BBC el Monty Python’s Flying Circus, una de les sèries de gags més aclamades de la història televisiva. La base del seu humor era l’absurd, i això va representar una brutal entrada d’aire fresc als televisors de l’època.

Després de cinc anys d’èxit del Flying Circus, el grup va provar l’aventura cinematogràfica amb Los caballeros de la mesa cuadrada, pel·lícula que es va estrenar el 1975, i que narrava les aventures del rei Artús i els seus seguidors a la recerca del Sant Grial. La pel·lícula, tot i tenir un argument sòlid, va resultar més aviat una sèrie de gags que una pel·lícula “de riure”, però va deixar algunes seqüències pel record, com la dels “caballeros que dicen Ni”, la terrible i ferotge fera que guarda la cova o les discusions amb els francesos.

Video de "los caballeros que dicen Ni"

La segona pel·lícula dels Python va ser encara més rodona. La vida de Brian (1979) explicava la història d’en Brian, la vida del qual sempre transcorria paral·lela a la de Jesucrist. Una petita obra mestra de l’humor, la irreverència i l’absurd protagonitzada per Graham Chapman, l’únic python que ja no és entre nosaltres.

Precisament l’enterrament de Graham Chapman, metge de professió i alcohòlic de vocació, va suposar un altre moment hil·larant provocat pels membres del grup, sobretot per l’inimitable John Cleese. Cleese, en un dels discursos pronunciats durant la cerimònia, va dir:

Estava escrivint aquestes línies, quan vaig poder sentir-lo, dient-me a cau d’orella: “D’acord, Cleese, estàs molt orgullós d’haver estat la primera persona que va dir “merda” a la televisió. Si aquest funeral és per mi, per pioners, vull que siguis la primera persona que en un funeral britànic digui: fuck!”

Discurs de John Cleese a l'enterrament de Graham Chapman

Però abans de la mort de Chapman, els Monty Python encara van fer alguna pel·lícula més. La més interessant va ser El sentido de la vida (1983), una pel·lícula composta per diferents historietes que també va deixar moments memorables.

Després de la seva separació com a grup, els pythons van seguir carreres per separat. Les més exitoses van ser les de Terry Gilliam com a director (Brazil), i John Cleese com a actor (Un pez llamado Wanda, Hotel Fawlty).

Actualment, és a punt d'arribar a casa nostra l'espectacle teatral Spamalot, un musical que després de l'èxit aconseguit allà on s'ha programat, serà dirigit aquí pel Tricicle. És una fantàstica obra, basada en Los caballeros de la mesa cuadrada.

Als Monty Python els devem molt. La seva visió de l’humor ha estat la base per moltíssima gent i una font inesgotable de frases i moments que duraran per sempre.