Kafka a la platja

Per a qui li agradi la bona literatura escrita avui, li recomano sense dubtes Haruki Murakami. Després de gaudir intensament de l'interessantíssim "Tòquio Blues", fa poc vaig llegir "Kafka a la platja", publicat originalment el 2005.

El llibre, com gran part de les obres de Murakami, aplega un seguit de personatges molt especials en el context d'una societat actual força desorientada. Aquí ens apareix primerament un noiet de 15 anys, Kafka Tamura, més fort i madur de l'habitual, amb unes pors força curioses i una història esfereïdora que li fa prendre decisions dràstiques. Aquestes decisions el porten a trobar un lloc molt especial, encisador, la biblioteca d'una Fundació particular, on trobarà el seu destí acompanyat de forma decisiva per un parell de personatges d'allò més sucosos, l'Oshima i la sra. Saeki. La relació dels dos amb Kafka, i la pròpia història de cadascun d'ells, són narrades amb gran habilitat per Murakami, que ens fa créixer la intriga sobre allò que és real, l'imaginari, i totes aquelles coses fantàstiques que escapen a la nostra comprensió. Aquesta intriga, ens va absorbint i es va fent més intensa a mesura que els anem coneixent més.
Per la seva banda, i de forma paral·lela, anem entrant en la història del vell Nakata, un altre personatge de característiques tremendament impactants, que ens apropen a una dimensió de les coses totalment diferent a la que percebem pels nostres sentits. Hi trobarem gats que parlen, pedres sagrades que tanquen portes místiques, un disc enterrat en la història, un quadre molt especial...
Les dues línies argumentals s'aniran encavalcant durant tota l'obra, i traçaran dos vies que, ben aviat, ja es veu que es trobaran sense remei, en el punt més àlgid de la història, moment en que poden passar les coses més impensables.
Després, un cop superat aquest clímax i resolts, en part, els irresistibles enigmes que hem arrossegat durant tota la narració, Murakami ens fa tornar a la realitat més mundana posant les coses al seu lloc, havent-nos alliberat dels fantasmes interns que ens turmentaven. Com si no hagués passat res.
Murakami és un ídol al seu país, Japó, i s'està fent ja un gran nom entre els lectors occidentals. Crec que se li pot augurar un gran futur. Bé, us deixo, que m'espera "El salze cec i la dona adormida", el darrer llibre que ha publicat Haruki Murakami. Que el gaudiu bé.