Wolf Haas

M'agradaria recomanar-vos un llibre curiós, un entreteniment intel.ligent i divertit alhora: "El clima desde hace 15 años" (ed. Roca). Es tracta de l'última obra de l'escriptor austríac Wolf Haas, que s'ha fet famós durant els últims anys en l'àmbit de la literatura germànica gràcies a les novel.les de misteri -i jo diria que també d'humor- protagonitzades pel detectiu Brenner (un detectiu més en la línia de Ceferino que de Philip Marlow...)

En aquest llibre Haas abandona per primer cop el suspens per explicar una història d'amor. El més interessant, però, és la manera com explica aquesta història, amb una de les estructures narratives més originals que he llegit mai.


Argument
Kowalski és un noi alemany que estiueja en un poble dels Alps austríacs i s'enamora de la filla dels amos de l'hotel on s'allotja. Però una tragèdia interromp bruscament la relació entre els dos adolescents i no es tornen a veure durant 15 anys. Durant aquest temps, el noi s'aprèn de memòria, dia per dia, la crònica metereològica del seu antic poble d'estiueig. Aquesta rara habilitat li permet guanyar un concurs televisiu de l'estil "Qué apostamos" i acostar-se de nou al seu antic amor d'estiu. Les coses, però no seran tan fàcils com Kowalski havia suposat en un principi...


Estrucutra narrativa
La pirueta és la següent: el text pretén ser la transcripció literal de les entrevistes que manté durant cinc dies una crítica literària d'una revista alemanya amb l'escriptor Wolf Haas sobre l'última novel.la que aquest ha publicat, "El clima desde hace 15 años". A partir de les discussions entre tots dos sobre el sentit de tal o tal passatge o sobre la psicologia d'un personatge determinat, el lector real pot seguir la trama argumental del llibre fictici.

Però encara falten alguns miralls per fer el joc més complex: el Haas fictici explica en l'entrevista que la història narrada és real, que ell mateix va entrar en contacte amb els protagonistes i que fins i tot va ser testimoni directe del desenllaç. En resum, un joc de perspectives que barreja els punts de vista i els plans de realitat com si d'un quadre d'Escher es tractés:

1. En un pla de realitat, tenim l'escriptor fictici i l'entrevistadora. Conversen sobre el llibre i la crítica literària, però també sobre vivències i opinions personals, sobre la diferència cultural entre Alemanya i Àustria... En resum, a partir de les seves paraules, també es van caracteritzant com a personatges literaris d'un altre llibre del qual no saben que formen part.
2. En un segon pla de realitat, tenim els fragments que se citen de la novel.la, que està narrada en primera persona pel seu protagonista, Kowalski. Haas parla sovint sobre com ha construït i manipulat aquesta veu literària.
3. La història "real" que va passar, que divergeix en alguns punts de la història de la novel.la. És, per una banda, el que els protagonistes van contar a Haas i que aquest al seu torn relata a l'entrevistadora. Per altra banda, és el que Haas va viure com a testimoni dins la història.

Evidentment Haas no ha inventat la metaliteratura, però s'ha de reconèixer que s'ha empescat una manera de narrar molt particular. Amb aquesta genial jugada mestra, el personatge de Haas encarna d'un sol cop gairebé tots els tipus de narrador que estableix la teoria literària. I, evidentment, el seu nom coincideix amb el de l'autor real del llibre que figura a la portada!


Humor lúcid
Amb la complexitat del punt de vista l'autor s'aconsegueix un efecte humorístic únic. Per exemple, la crítica literària destaca els passatges segons ella més desafortunats del llibre o assenyala abundants metàfores que el Haas de ficció desmenteix rotundament. També és enginyós que el personatge de Haas declari sovint haver prescindit d'alguns detalls reals que en un llibre haurien quedat massa literaris i haurien induït el lector a sobreinterpretacions. I per sobre de tot, aquesta insistència a ser fidel a la història real, que als nostres ulls cada cop és més increïble i feta a mida dels clixés romàntics més "pel.liculers" (només per citar un exemple: al final de la novel.la hi ha un casament, i el capellà afegeix amb un post-it (!) al seu llibre de cerimònies la frase: "Si hi ha algú que té res a dir en contra de la celebració d'aquest matrimoni, que ho digui ara o calli per sempre").

L'humor, com en les anteriors novel.les de Haas, també és present en l'ús del llenguatge. Utilitza molt vocabulari propi de l'alemany austríac, la qual cosa produeix molts malentesos entre els personatges dels dos països. No he llegit la versió en castellà -crec que en català encara no ha sortit- però m'imagino que la traductora ho ha tingut realment difícil.



Així doncs, si voleu endinsar-vos en l'escriptura irònica i intel.ligent de Haas, passar una estona divertida i conèixer una estranya història d'amor, no us deixeu perdre aquest llibre. Perquè tot aquest complex entramat d'instàncies narratives i extranarratives no té cap sentit mentre hi falti la més important: la del lector real que pots ser tu.