Oskar Kokoschka (1886-1980)

La de Kokoschka no era pas l'exposició que em va atreure cap al museu aquell dia, però va ser la que m'hi va retenir unes quantes hores. Els quadres d'exili d'aquest pintor vienès em van hipnotitzar i vaig poder resseguir-los un per un sense l'habitual sensació d'empatx que em provoca normalment contemplar més de cinc quadres per quart d'hora.

Podria argumentar que van ser les combinacions de colors, de contrastos punyents, que evidencien els orígens expressionistes de l'artista. O potser les pinzellades ràpides, gairebé brusques, sobre la tela, capaces de transmetre a l'espectador del quadre una part de l'energia amb què es va pintar. Però, sincerament, no acabo de saber explicar què em va fascinar tant. Potser va ser la mirada de les figures, una mirada sincera, plena de dignitat, que les distingeix d'un fons sovint fosc i amenaçador. Aquest quadre, Nymphe (1936) n'és un exemple i un dels que em va agradar especialment.

La força que transmeten els quadres de Kokoschka és la d'un home que es va haver d'exiliar perseguit pels nazis, un pintor que sempre va denunciar les atrocitats del nacionalsocialisme i la misèria de la postguerra i que va vendre molts dels seus quadres per destinar els diners a causes humanitàries. El mateix home que, ja durant els últims anys, instal.lat a Suïssa, no volia viatjar quan el seu jardí floria per no perdre's l'espectacle que s'havia estat gestant durant el llarg hivern. Un home, doncs, que va unir amb la seves pinzellades de colors la força i la delicadesa i que va saber captar un món destruït amb una mirada plena d'esperança.