Junichirô Tanizaki (1886-1965) és un dels escriptors més importants de la literatura japonesa contemporània. Va escriure aquest breu assaig el 1933, intentant transmetre les seves impressions sobre l'essència de les diferències culturals entre l'Orient (bàsicament Japó) i l'Occident (bàsicament Europa i els EUA). I les conclusions són realment encisadores...Tanizaki parteix de la importància tant dels detalls com de la concepció global en la construcció dels edificis. Les diferències són patents. L'arquitectura tradicional japonesa prima l'exterior, dissenya teulades enormes, pesants i amb riques ornamentacions, mentre que els interiors són austers, foscos, simples, hi triomfa la profunditat i la subtilitat de les ombres en els espais que hi deixen els objectes. Per la seva banda, els edificis occidentals són molt més alts com a expressió de poder i fortalesa, les taulades símplement serveixen per donar cobert a la pluja i els interiors estan rícament decorats amb materials brillants, plens de llum, superfícies dures i grans comoditats.
Tot això serveix a Tanizaki per analitzar no tan sols les diferències estètiques, sinó la importància de l'apreciació dels detalls, el lligam de l'aparença amb una forma d'entendre el món: per exemple, els japonesos valoren aquells materials que són més tèrbols, que van adquirint amb el temps un aspecte deslluït que li confereix el valor de la vellesa, com ara la fusta, els lacats, el llautó o l'or. En canvi, els occidentals valoren més materials que semblin eternament nous i llampants, com la ceràmica, el marbre, etc., en una obsessió higienista ratllant en l'asèpsia.Tanizaki evoca apreciacions estètiques de la cultura mil·lenària japonesa, que es tradueixen en les arts pròpies de la seva cultura com el teatre, on és tant important el detall d'un reflexe en la textura de la pell dels actors com la història mateixa. Creu que això s'està perdent per la irrupció d'avenços tecnològics com ara la il·luminació. És important pensar que l'assaig va ser escrit l'any 1933, amb l'expansió desfermada de l'electricitat com a font d'il·luminació. En aquest sentit, ell entén que Japó havia perdut la cursa de la modernitat en haver d'importar els avenços tecnològics derivats de la ciència occidental, cosa que feia entrar en col·lisió la cultura tradicional japonesa amb aquests nous enginys.
Molt recomanable per a tots aquells que tinguin interès en conèixer una mica millor l'essència de la cultura japonesa en particular i l'oriental en general.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada