En una primera aproximació al món de Bolaño, aquesta
recopilació de contes deixa un regust certament ambivalent. Bolaño té una gran facilitat per crear personatges especials, fracassats en la seva pròpia
humanitat, portats per les seves pròpies eleccions, o no, als límits més
degradants, la misèria o l’autodestrucció. En això l’autor és un bon
especialista. Les històries en què es veuen immersos aquests personatges, però,
no brillen al mateix nivell: de vegades són situacions impostades, agafades amb
pinces, de credibilitat dubtosa i amb desequilibris importants.
L’autorreferència, més o menys explícita, imbueix gran part
dels fets narratius: localitzacions, històries vitals, recorreguts en què molts
cops hi podem reconèixer la biografia del propi Bolaño... Tot i això, ens fa
ser voyeurs de realitats descarnades, amb poques concessions a la intimitat. S’explicita
pràcticament tot, les accions i omissions queden exposats fàcilment a l’escrutini
públic, però sense voler-ho en cap cas. Altrament, estan molt més en la línia
de ser intents de discreció personal i de normalitat vital abocats plenament al
fracàs.
Dels contes n’hi ha algun de molt recomanable, tributari de
quedar en la memòria, com ara “Enrique Martín” o “El gusano”, d’importants influències
borgianes, o “Joanna Silvestri”, potser la més destacada, o “Vida de Anne Moore”,
un llarg periple vital de desastre en desastre que té l’aspecte d’una ressenya
biogràfica amb un punt de tragicomèdia.
Tanmateix, deixant de banda que, com ja he dit en altres
ocasions, em cansen els escriptors que fan històries d’escriptors, en cadascun
dels contes tens la mateixa sensació, crec que volguda per l’autor: el
crescendo narratiu crea l’expectativa d’un final espectacular, sorprenent,
imaginatiu i brillant que, inesperadament, no existeix, sinó que el final
apareix bruscament, senzillament donant la història per interrupta, o amb una culminació molt més banal del que prometia.
En general, doncs, crec que li falta a tot el conjunt un pèl
de brillantor, ja que ni l’habilitat amb el llenguatge és espectacular, ni l’estructura
narrativa és innovadora. Tot i així, és de molt bon llegir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada