25/2/13

Jigokuhen (El biombo de l'infiern, de Rynosuke Akutagawa)


Ryûnosuke Akutagawa (1892-1927) és un dels noms mítics de la literatura japonesa. Com tants altres autors de la seva generació, va conèixer en profunditat la cultura occidental, fonamentalment anglosaxona, del segle XVIII i XIX, cosa que els va fer confrontar vivament amb la tradicionalista nipona, provocant interessants ambivalències. Eren especialment interessants les sessions a casa del mestre Natsume Sôseki, on les discussions literàrio-filosòfiques enriquien tant mestres com deixebles. Va ser reconegut per la cultura occidental de la mà de Jorge Luis Borges i del cinema d’Akira Kurosawa, que va internacionalitzar-lo mitjançant l’adaptació al cinema del seu conte Rashômon.
Akutagawa, però, va acabar essent un personatge llegendari dins la cultura japonesa, a causa de la seva tràgica història personal: la malaltia mental de la seva mare quan era petit el va marcar tota la vida, i va heretar una psicosi que alimentava la seva genialitat. El poeta maleït finalment es va suïcidar als 35 anys. Mestre de les històries breus, està considerat una de les figures cabdals dels contes, i fins i tot es va instaurar un premi literari al Japó amb el seu nom, equivalent al Nobel de Literatura.
Un dels contes més destacats és Jigokuhen (El biombo de l'infiern) del 1916. En aquesta història, d'ambientació plenament oriental, Akutagawa ens acosta al drama d’un pintor proper a la cort del señor de Horikawa, el genial Yosihide que, a més, aprofitava la seva posició i habilitats per a fer una crítica duríssima al poder i tot el que l’envoltava en aquell món dominat pels senyors feudals. El problema s’esdevé quan rep l’encàrrec del senyor de Horikawa de fer una obra en la qual s’involucraran elements màgics, espirituals i, finalment, una tragèdia de proporcions indescriptibles que atrapen el lector d’una forma especialment cruel.
El conte manté una línia creixent, en la que ens va descrivint la personalitat del pintor i la seva forma d’enfrontar-se a les demandes formals del senyor i els costums de l’època. De pas, ens il·lustra sobre el costumbrisme, les tradicions i papers de la cort, la mitologia de l’època i les lluites i conxorxes al voltant del poder establert.

A l’espera de llegir altres contes del mateix autor, aquest és un de molt recomanable per a qui gaudeixi instruint-se amb la cultura oriental.

Cap comentari: