Aquest és un d'aquells posts que mai voldries fer.
En Pepe Rubianes se n'ha anat. Per sempre.
Però ens ha deixat alguns dels moments més divertits sobre un escenari, en espectacles plens de geni i mala llet, d'humor gruixut però farcit d'humanitat, de capacitat d'expressió i de contacte amb el públic com cap altre.
Ara, descansa en pau, Pepe. Però no callis mai.
3 comentaris:
Estem de dol i tens raó, mai voldríem escriure un comentari en un escrit com aquest. Sergi :-(.
Sí nano, una gran pèrdua...
:(
Una pena enorme. Semblava que no se'n pogués anar mai. D'alguna manera, aquest sí que sempre serà present. I ara estic segur que, si hi ha alguna cosa, la liarà a l'infern, on ell voldria estar.
Humor onomatopeic, àcid, irreverent. Pocs n'hi ha de la seva escola i cap com ell, per la seva capacitat gairebé desmesurada. Còmic i crític social. Per la nostra generació ha estat un dels referents de l'humor i com els grans ens transcendirà. Servem la seva memòria tot disfrutant-lo i transmetent-lo.
Des que vaig saber la seva mort vaig pensar ràpidament en un post i.. ja el tenim aquí...
Gràcies Jordi
Publica un comentari a l'entrada