
En Pepe Rubianes se n'ha anat. Per sempre.
Però ens ha deixat alguns dels moments més divertits sobre un escenari, en espectacles plens de geni i mala llet, d'humor gruixut però farcit d'humanitat, de capacitat d'expressió i de contacte amb el públic com cap altre.
Ara, descansa en pau, Pepe. Però no callis mai.
3 comentaris:
Estem de dol i tens raó, mai voldríem escriure un comentari en un escrit com aquest. Sergi :-(.
Sí nano, una gran pèrdua...
:(
Una pena enorme. Semblava que no se'n pogués anar mai. D'alguna manera, aquest sí que sempre serà present. I ara estic segur que, si hi ha alguna cosa, la liarà a l'infern, on ell voldria estar.
Humor onomatopeic, àcid, irreverent. Pocs n'hi ha de la seva escola i cap com ell, per la seva capacitat gairebé desmesurada. Còmic i crític social. Per la nostra generació ha estat un dels referents de l'humor i com els grans ens transcendirà. Servem la seva memòria tot disfrutant-lo i transmetent-lo.
Des que vaig saber la seva mort vaig pensar ràpidament en un post i.. ja el tenim aquí...
Gràcies Jordi
Publica un comentari a l'entrada