Acabo de veure la pel·lícula. Bé, després de llegir-ne crítiques, diguem-ne, dures, crec que no n'hi ha per tant. Penso que s'ha fet una bona adaptació de la novel·la, respectant al màxim les premisses principals.És clar que, pel camí, han obviat algun dels recursos narratius més importants que va fer servir Moore (la història paral·lela i intercalada del nàufrag, per exemple). És clar que fan servir trucs d'imatge massa actuals per tal de confeccionar una pel·lícula duradora (per exemple, l'acceleració i ralentització de les escenes d'acció en moments determinats. Això passarà de moda i es veurà arcaic d'aquí poc temps).
Però, en general, ha sortit una adaptació força bona. Per més que Moore renegui d'aquesta (i totes les altres) adaptació dels seus còmics, i que hagi evitat que el seu nom surti als títols de crèdit.
Crec que val la pena d'anar a veure. Sí, penso que s'hi pot anar sense problema.
Una nota final: la selecció de les cançons que emmarquen l'època, una concessió a la nostàlgia dels més granadets. Sentireu peces mítiques de cada època que s'està narrant. Formen part del paisatge. Un cant a la nostàlgia...
1 comentari:
A mi em va agradar. Ara m'hauré de llegir el còmic...
Publica un comentari a l'entrada