Scorsese ens va oferir en aquest film, adaptació d'una novel·la de Brian Selznick, un homenatge molt especial als inicis del cinema i a aquells creadors meravellats pel nou art i desbordants d'imaginació per les oportunitats que se'ls oferien.
Tot i el regust d'altres pel·lícules pensades per agradar i emocionar el gran públic (Cinema Paradiso, La Vida es Bella...), poc a poc anem descobrint uns secrets ben guardats que amaguen una història tràgica de decepció i desil·lusió.
La figura de Georges Méliès és així reivindicada, recollint el reconeixement públic que se li va fer als anys 30, que fabula l'obra de Selznick.
Pel que fa a la pel·lícula, poc a dir: val la pena gaudir-la com una bona estona d'entreteniment. L'ambientació, tot i que adoleix d'una certa manca de realisme (molt de daurat, excés d'il·luminació, maquetes encartonades i dissenys informàtics més espectaculars que ajustats a la realitat), ens aporta el grau necessari d'il·lusió volguda, en homenatge al propi Méliès, amb moltes picades d'ull al cinema mut.
La direcció d'Scorsese, impecable, com sempre, i els actors a l'alçada de l'academicisme, amb un Ben Kingsley sobri i efectiu, carregat d'ofici. A destacar, però, Sacha Baron Cohen, impactant i que brilla amb llum pròpia en un paper secundari que excedeix el que segurament era la intenció del director.
Al final, però, la pel·lícula no aconsegueix emocionar com potser voldria, tot i que el final feliç deixa un bon ànim en l'espectador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada