Tot aprofitant l'estrena de l'adaptació cinematogràfica de les aventures d'Adèle Blanc-Sec, Norma Editorial ha tornat a editar els 4 primers episodis d'aquest còmic certament especial.N'he fet una rellegida, després de molts anys, i m'ha tornat a sorprendre agradablement. Encara que els còmics d'avui són força més espectaculars i amb tècniques gràfiques molt més desenvolupades, la frescor i lucidesa de Jacques Tardi bé s'ho mereixen.
La història en sí no deixa de tenir un punt d'absurdesa. Els personatges són caricatures mig serioses (una definició pròpia que se m'acut a l'hora de recordar-los) de perfils existents exagerats en les seves debilitats i/o obsessions. La mateixa Adèle no sabem ben bé per quins set sous es troba embolicada en tota una sèrie d'esdeveniments inexplicables i misteriosos. De fet, l'atmosfera (no tan sols a nivell artístic, sinó sobretot a nivell de mentalitat) està molt ben aconseguida, reflectint les diverses formes d'encarar els esdeveniments mig científics i mig sobrenaturals que es van trobant.
De Tardi també hem de recordar sempre aquelles recreacions del paisatge urbà tan detallades, en aquest cas el París de principis del Segle XX. Ens fa fer algunes passejades molt més glamuroses que amb l'Strret View! La documentació de l'autor es revel·la ingent, i sempre entesa com un valor molt important per a la història.
Bé, sense voler allargar-me més, us en recomano vivament la lectura. Un clàssic dels còmics de les darreres dècades.
I una petició: si algú ha vist la pel·lícula dirigida per Luc Besson (la van estrenar el mes d'abril, penso), us agrairia que ens en féssiu cinc cèntims. Tinc curiositat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada