7/2/10

El accionista mayoritario


Com ja he assenyalat en altres comentaris, molts escriptors utilitzen l'esquer de la novel.la policiaca per explicar-nos altres històries, com pot ser els retrats de determinades societats, mostrant la manera com es relacionen i la seva història. Aquest és el cas de l'escriptor grec P. Màrkaris.
"El accionista mayoritario" és una novel.la que forma part d'una sèrie d'altres llibres amb el mateix protagonista, el comissari Kostas Jaritos. En aquesta lectura, l'autor ens retrata la societat grega, on prenen importància els forts llaços familiars (el comissari té bona relació amb la seva filla, la seva dona (malgrat discuteixi i sovint no s'entenguin), i amb els consogres!!!). La gastronomia és un eix per on passen les celebracions i altres activitats.
Pel que fa a la història, ens parla de la vinculació entre sèrbis i grecs (cristians ortodoxos que en el seu moment varen lluitar junts contra els turcs ) a través dels voluntaris grecs que varen lluitar amb els serbis a la guerra de bòsnia, i com alguns d'aquests grecs són perseguits pel Tribunal Penal Internacional per haver participat a la matança d'Srebrenica.
Ens parla del passat recent del país amb les dictadures properes i la divisió entre dretes i esquerres, conflictes que han provocat ferides que encara no estan curades.
Dibuixa una mirada còmica i autocrítica com a país, quan part de l'acció s'esdevé en paratges on hi ha instal.lacions de les Olimpíades d'Atenes 2004, i que ja estan fetes un desastre, perquè no tenen cap utilitat i no es fa manteniment ni practicament vigilància (el llibre està escrit el 2006)
El que realment m'ha sorprès, és que el protagonista, comissari K. Jaritos, reconeix que era policia en temps de la dictadura i que...... va participar (encara que indirectament) en les tortures que la policia va aplicar als disidents polítics!!!!. Explica que els torturadors eren uns altres i ell només obria i tancava garjoles.
El que em meravella, és que un novel.lista plasmi aquesta realitat que en el seu país deu ser prou dura. No veig que això sigui aplicable en el cas espanyol. Qui gosaria fer una novel.la on sortís un policia (protagonista) dient que havia estat policia d'en Franco i que es dedicaven a torturar presos polítics.
Recomanable a qui estigui interessat per fer un cop d'ull a un retrat social de Grècia. La història de crims i resolució dels mateixos no té massa força.

1 comentari:

Jordi ha dit...

No sé si serien capaços, els escriptors espanyols, però el que sí penso és que fóra necessari. Lluny de l'amnèsia autoimposada en nom de la convivència, amnèsia que deixa pòsits difícils de païr, de vegades cal fer dissabte per tal de renovar l'aire que es respira.