Hugo Pratt

Poques coses hi ha a l'estiu més engrescadores que repassar les històries d'aventures que ens han fet gaudir de tantíssimes hores de somnis. Films, novel·les o historietes, totes ens han portat a llocs exòtics, plens de màgia i sorpreses, sentiments nobles i vils, acció desfermada, propòsits de lluitar fins el final per fer el món una mica millor... Jo, com faig periòdicament, he revisat algunes d'aquestes històries que em fan sentir bé, que m'evadeixen cap a llocs més interessants i que refresquen els pensaments. En concret, he tornat a caure a les planes meravelloses de Corto Maltès, l'aventurer per excel·lència creat pel genial artista venecià Hugo Pratt.

Hugo Pratt era en realitat un personatge tan interessant com els que ell va crear. La seva vida va ser una aventura constant i els seus delers es reflecteixen fidelment en les històries que ens va deixar. Ja sigui en guerres antigues o modernes, en recerques una mica llunàtiques o simplement en aquells camins insospitats on la vida ens mena de vegades, els seus personatges són alguna cosa més que atrafegats individus. Els seus plantejaments polítics i filosòfics són molts de cops impactants, semblen fora de lloc en un món convuls i desagraït. Hi ha quelcom de quixotesc en ells.

El dibuix d'Hugo Pratt sol ser directe, resolt amb ràpids cops de pinzell que marquen taques i línies senzilles, poc elaborades, però on hi intuïm el caràcter principal de cada personatge. Amb el temps va millorar notablement la qualitat del dibuix, incloent-hi algunes acuarel·les excepcionals, i els personatges mostren un dinamisme subtil, perfectament ubicats en un espai ràpidament definit. És notable la seva visió dels espais grans, amplis, emmarcats en l'horitzó. Els seus enquadraments són d'una senzillesa i efectivitat impactant, composicions preciosistes com n'hi ha poques. El seu estil ens remet a d'altres grans autors del còmic, com Milton Caniff, Solano López o Dino Battaglia, mentre que ell també influirà en molts artistes posteriors.

No obstant, com podeu intuir, el principal valor de l'obra de Pratt són les històries. Narrador com n'hi ha pocs, la trama principal sol ser símplement un episodi breu pertanyent a una altra història molt més ampla que tan sols s'intueix, l'emmarca, i els lligams que tot sovint ens apareixen amb altres aventures, o la insinuació de relacions fora de quadre, formen un conjunt tremendament encisador. El treball de documentació del propi Pratt sobre l'època, vestimentes, trames polítiques històriques, tradicions, religions i sectarisme és impactant i enriquidor. Ens remet tant al món hebràic com a les tradicions hermètiques i cabalístiques, al vudú brasiler o a la mitologia saxona, a la revolució comunista xinesa com als tormentosos deserts d'Abissínia. Tot i això, hi ha un ritme continuat i molt ben estructurat, après segurament de la mà d'un dels millors guionistes de tots els temps, el malaguanyat argentí Héctor Germán Oesterheld, amb qui va crear el Sgt. Kirk o Ernie Pike. D'aquesta forma, la història principal en si té sempre prou valor per deixar-nos satisfets i alhora desitjar-ne més.

Hugo Pratt sempre ha intentat aprofundir en les relacions entre els personatges, sovint de perfils i orígens absolutament diferents. Ell va viure aquesta proximitat al diferent, i podríem dir que en va fer una regla de vida que va traslladar més enllà dels còmics. Recrea d'aquesta manera cultures i espais llunyans, exòtics i encisadors, però que ell transforma en propers i terriblement humans. Els personatges pertanyen a les ètnies o cultures més diverses, però en el fons es comprenen, es complementen, s'atrauen.

Pratt fou el gran narrador d'històries d'aventura. Les seves influències van des de R.L. Stevenson fins a Hermann Melville, de Jack London a Joseph Conrad... El seu personatge més conegut és, sense dubte, Corto Maltès, però n'hi ha un munt més que reflecteixen tan bé com aquest el missatge de Pratt. Els herois són herois, amb totes les lletres, però de vegades tenen les seves flaqueses, els seus dubtes, les seves incongruències o temptacions. No són símplement homes o dones d'acció, sinó que solen ser cultivats, amants de la bellesa i l'art. Els dolents, en canvi, destil·len una maldat que avui dia es pot considerar naïf. En ocasions solen caure simpàtics, i ens alegra retrobar-los en els moments més adequats de la història. Són cruels, però no tant. Són malvats, però entranyables. La resta dels personatges sempre tenen un gran transfons. Pateixen o han patit com ningú, s'arrapen a les últimes esperances, perden el sentit de la realitat o viuen ancorats en miratges i utopies. Sempre hi trobem coses interessants a rescatar.
Hugo Pratt va prendre part per la llibertat com a principal premisa de l'essència humana. En les seves obres hi trobem sempre la lluita contra l'opressió de qualsevol mena, però també la recerca del somni. Sigui quin sigui aquest somni (la llibertat, un carregament d'or, o una dona...), els seus personatges s'hi abocaran totalment, hi posaran la vida al seu servei.