Feia temps que no llegia Shakespeare. I per al retrobament em va anar bé agafar aquesta petita obra de fàcil lectura (Proa, 1998; traducció de Miquel Desclot), ben refrescant però amb l'estil inconfusible del gran mestre de les lletres anglosaxones.En ella hi podrem trobar alguns elements coneguts d'altres obres: reis destronats per conspiracions familiars, màgia i éssers mitològics, amors profunds fins a la desesperació, la relació amo-servidor marcada per la servitud extrema barrejada amb un odi fantasiós, etc. El toc d'elegància el dóna la prosa versificada que ens allunya una mica de la realitat mundanal i l'hi atorga una distància especial. Aquesta distància és necessària sobretot pensada en la posada en escena, situació per a la que va ser concebuda l'obra. Els canvis orquestats en els diversos personatges són molt més clars i enriquidors amb la personificació que els actors en poden fer. Per tant, és més una obra per veure que per llegir.
En resum, l'obra tracta de la revenja executada per Pròspero, a qui el seu ger
mà Antonio li va arrabassar el ducat de Milà i va fer que s'exilès en una illa perduda i remota de la Mediterrània. Allà Pròspero va educar la seva filla Miranda, que no va conèixer cap més persona que el seu pare i Caliban, l'esclau deforme fill d'una bruixa horrible. El destí fa que, en passar prop d'allà les naus del Rei de Nàpols, amb qui anaven l'usurpador i la seva cort, Pròspero pugui, gràcies a uns poders màgics i l'ajuda de diversos éssers mítics, provocar una tempesta que separa la nau del Rei de la resta de la flota i els fa naufragar a la seva illa, on ell podrà controlar el destí de tots. Els plans de Pròspero es van desenvolupant cap a... bé, us ho deixo imaginar. I potser us equivocareu!
4 comentaris:
Shakespeare és d'aquells que, almenys en el meu cas, sempre és allà, però mai te'l llegeixes. Potser "La tempesta" seria una bona manera de posar-s'hi...
No estic segur que sigui una bona manera d'entrar a Shakespeare. Jo potser començaria per altres obres de més pes: Hamlet, Macbeth, Romeu i Julieta, El Mercant de Venècia, Otel·lo, etc.
De totes formes, m'agradaria que tothom opinés. És una qüestió interessant i complexa.
Pel que fa a mi, he llegit poques obres de Shakespeare i sempre ha estat després de veure escenificada l'obra de teatre. Llavors em criden l'atenció frases o moments i gaudeixo més entretenint-me amb la paraula escrita. Ha estat el cas de comèdies com Molt soroll per a res o Somni d'una nit d'estiu, tot i quela que meva preferida i que rellegiria o em faria tornar al teatre és Hamlet.
Totalment d'acord, Martona. Shakespeare és per a veure'l i viure'l al seu medi natural, el teatre. Després crec que S'HA de llegir, perquè els grans significats ocults en la brillantor de les frases poden quedar perduts en la immediatesa de la representació escènica.
Hamlet és una bona opció, de tan coneguda com és, per poder començar a llegir.
Publica un comentari a l'entrada