Toquinho i Maria Creuza

Han hagut de passar gairebé 40 anys perquè Toquinho i Maria Creuza, els dos supervivents d'aquell magnífic disc a La Fusa encapçalat per l'enorme Vinicius, li retessin homenatge i se'ns presentessin a casa nostra amb la missió de donar vida a aquell disc històric.

Ambdós són ja dos mites de la bossanova, de la música brasilera en general. Fa poc, ja vam poder disfrutar d'un magnífic concert de Toquinho, però veure'l en un duel amb la gran Maria Creuza donava al concert que ens portava el Festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols un toc diferent, quelcom pràcticament únic.

El concert va començar amb la intro ja habitual de la banda que acompanya a Toquinho, un espectacle musical només a l'abast d'uns quants privilegiats. Amb un baix poderós, que feia caminar soles les cançons, i una bateria que ratllava simplement la perfecció, qui més destacava era la teclista, presentada com la millor instrumentista del planeta. No he sentit tots els i les teclistes del món, però dono fe que aquella dona, de la que per desgràcia no en recordo el nom, era d'un altre planeta.

Poc després, se'ls va ajuntar la Maria Creuza, que anant sempre de menys a més, va demostrar que és propietària d'una veu poderosa. És una dona que omple l'escenari. Després d'uns quants temes del seu repertori personal, va tornar a deixar sola la banda perquè preparessin l'arribada del mestre Toquinho, que va fer un recital de perles brasileres entre les que es trobava la seva emblemàtica "Aquarela". 

Tot i disfrutar d'un concert fantàstic, estàvem allà per veure junts en Toquinho i la Creuza, i això estava trigant en arribar. Per fi, però, va aparèixer la gran dama per acompanyar a aquest monstre de la guitarra. Els dos junts, van meravellar amb un repertori que va incloure la majoria dels temes del disc de La Fusa. I es va fer curt, perquè el concert va acabar a dalt de tot. De totes maneres, és millor acabar un concert deixant el públic amb ganes de més, que no pas mirant el rellotge. Per això, Toquinho i Maria Creuza, tot i notar-se que no tenien un feeling innat, no van defraudar. "A felicidade", "Eu sei que voute amar", "Que maravilha", "Berimabau", "Garota de Ipanema"... Uns altres mites vistos, escoltats i disfrutats en directe, que maravilha!