18/4/13

El Hòbbit


Em considero d’aquells afortunats que va descobrir Tolkien durant la seva adolescència, cosa que me’n va fer un fan absolut. D’això fa molt de temps. Dintre d’aquest biaix reconegut, “El Hòbbit” sempre havia estat considerada una obra secundària, una prèvia lleugera a la gran obra tolkienana per excel·lència: “El Senyor dels Anells”.
L’adaptació d’aquesta gran obra al cinema per part de Jackson feia pràcticament obligatòria una adaptació posterior d’”El Hòbbit”, encara que fos únicament per raons comercials i acontentar aquells espectadors que, potser, mai s’acostaran al llibre.
La veritat és que m’hi vaig posar amb certa recança, ja que no volia que una mala pel·lícula em substituís el bon regust deixat pel llibre fa tantes dècades. D’altra banda, la mala sorpresa de veure que en farien una trilogia em va fer témer el pitjor: l’allargament artificial de l’argument per tal de justificar tres llargmetratges plens d’acció i poca cosa més.
Tanmateix, sobre la pel·lícula, com a tal, només puc dir que resulta entretinguda: tanmateix, un principi una mica insípid i avorrit, amb poca novetat, dóna pas a una ben triada acció, molt més àgil i engrescadora a la segona meitat. Pel que fa als personatges, la comicitat cercada en els nans de vegades és un pèl forçada, i Thorin és com un cas a banda, poc creïble. En canvi, em va sorprendre agradablement la interpretació de Martin Freeman en el paper de Bilbo Saquet (ull, dobladors: no és “Bolsón” –en castellà– la traducció de Baggins!). És potser el més positiu que hi vaig trobar: expressiu dins la sobrietat del personatge, molt ficat en la seva personalitat, aquesta ambivalència entre la seguretat i comoditat i el desig inconegut d’aventura, és segurament el millor valor i missatge de l’obra.
Els efectes especials i escenaris són, com era d’esperar, senzillament espectaculars i magnífics, especialment les ciutats perdudes dels nans.
Ara, a veure què ens aporta la segona part prevista pel desembre d'aquest any: “La desolació d’Smaug”. Com a mínim, una bona estona d’entreteniment.


2 comentaris:

Pere ha dit...

És important considerar que la pel.lícula està filmada en la nova tècnica que concentra més fotogrames per segon. D'aquesta manera percebem les distorsions i canvis realitzats per ordinador, com més reals.

Jordi ha dit...

Tota la raó, Pere, no ho havia comentat. Crec que aquest nou format s'anirà obrint pas ràpidament amb els nous recursos tècnics de projecció. T'hi adaptes de seguida i ho trobo millor que no pas el 3D.