En el viatge que ens és reconstruït poc a poc per diversos mitjans, es va desvetllant el secret de Mogor dell'amore, un florentí escèntric i seductor que arriba a la cort del Gran Mogol del segle XVI.
El llibre és interessant pel que suposa de xoc cultural, contraposició de mentalitats i moralitats, i desconeixements mutus, amb personatges complexos i enriquidors, començant per l'especialíssima psicologia del mateix mogol, que li crea no poques dificultats d'entendre's ell mateix, o les dels florentins de l'època dels Medici. Allà hi podem reconèixer molts personatges històrics que tenen un regust de llegendaris, però tant se val en un entorn on les pròpies entitats màgiques conviuen amb la natura més descarnada.
De tot plegat se'n destaca el refinament de la cort, i l'habilitat de l'autor de saber transmetre, més enllà de les formes de cada cultura, el substrat humà amb un gran coneixement de causa, recreant la forma de vida de diversos estractes socials sense que es noti un esbiaixament clar. El barroquisme de les formes també impregna el fons d'una història llarga, complexa i amb moltíssimes ramificacions, que captiva sense fer-se pesada, tot i que en algun moment sembla que el fil es perdi.
Rushdie entra amb bon peu en la meva llista personal d'autors de bon llegir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada