Phillip Roth és un gran narrador. I bàsicament em
centro en la seva capacitat de capbussar-se en una història, tant és el grau de
“realitat” que tingui, i desenvolupar-ne tots els serrells, des dels més fins als
més generals. Aquesta obra seria un clar exemple d’aquesta seva habilitat.
Com algun altre dels llibres de Roth que he llegit,
es tracta d’una ucronia. Roth parteix de l’ambient polític existent als EUA a
la segona meitat dels anys 30, quan el New Deal feia començar a superar les greus
dificultats generades d’ençà el crac del 29 i, vist des de la seva particular retrospectiva
d’un nen de 7 anys, al sí d’una família jueva d’un barri bàsicament jueu a
Newark, una població de New Jersey, ens exposa com la mentalitat d’aquella
societat s’enfronta a una situació que hauria estat fàcilment plausible.
El plantejament porta a Charles A. Lindbergh, heroi
nacional que estava implicat en el moviment America First, que preconitzava
contra la intervenció dels EUA a la Segona Guerra Mundial, i que prèviament
havia fet acostaments molt perillosos al règim nazi de Hitler, a accedir a la
presidència del país, impulsat pel sentiment anti-sionista de fons que es troba
en la societat americana profunda. A partir d’aquest moment, les pors de les
famílies jueves més conscients dels riscos que aquesta situació comporta, els
aboca a solucions diferents: la resistència, la fugida, el
col·laboracionisme... mentre es van forjant les bases per a una emergència dels
sentiments contra els jueus, considerats una raça inferior que podia embrutir
la sang blanca dels EUA. L’aparició creixent de pogroms més o menys espontanis,
i les esquerdes aparegudes en la pròpia societat jueva, evolucionen cap a un clímax
imprevist. I tot, sempre des de la perspectiva d’una família qualsevol (la de
Roth).
L’estil de l’autor és sempre molt identificable. Roth
escriu amb frases llarguíssimes, tant que de vegades fan perillar la fluïdesa de
la narració. Però ell ho sacrifica per tal de poder donar sortida al raonament
de fons. A partir de l’anàlisi de diferents tipus de perfils dels personatges
intervinents, ens exposa els fonaments dels diversos plantejaments polítics i
la repercussió que aquests tenen sobre les relacions entre les persones, i les
reaccions d’aquestes als embats dels esdeveniments.
És interessant plantejar-se quines possibilitats hi
havia que realment les coses haguessin anat com Roth les descriu. Des de la
distància (temporal i geogràfica) es fa difícil de dir, però sí que es veu clar
on hi ha el pas a partir del qual l’autor desenvolupa la seva imaginació,
deixant de banda els successos reals de l’època.
Més que res perquè, en el fons, és un exercici útil
per poder veure que el futur, ja sigui polític com de qualsevol altra mena, de
vegades penja d’un fil molt subtil, però de conseqüències enormes.I, això, ens ho hauríem d'aplicar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada