Arrugues

Aprofitant la seva estrena a les sales de cinema, val la pena repescar aquest còmic de Paco Roca que ens ofereix una història d'una tendresa infinita. I no perquè sigui una història especial, amb personatges curiosos o diferents, no. En realitat, els personatges són d'una habitualitat immensa i corprenedora, ja que tots en podem tenir exemples al nostre voltant.
La vida, monòtona i desesperançada, en una residència de gent gran, es fa insufrible quan l'únic que t'espera és la degradació personal paulatina mentre t'acostes al final.
Allunyats del ritme de la vida exterior, a la qual ja no aporten res més que dificultats, la gent gran veu passar els dies sense alicients, amb por i resignació.
Paco Roca, amb unes poques línies simples, ens retrata les petites estratègies que fan servir per sobreviure a aquell món tancat que no els ofereix cap esperança.
Els personatges són icònics, però exemplifiquen les diverses formes d'acceptació, o no, de l'inevitable.
Amb una gran habilitat, ens mostra, entre d'altres, com es pot sentir la pèrdua de la memòria, que inevitablement porta a la pèrdua de la identitat.
Pàgines de gran tendresa, amb colors suaus, càlids, tardorals, sense estridències... tal com se'n va la vida.