THE LONG WALK

Partint de cert desconeixement i de treure conclusions ràpides, vaig pensar que aquesta pel·lícula estava basada en el llibre, “tan lluny com els peus em portin”, que explicava la fugida solitària d’un soldat alemany d’un camp de treball de sibèria.

Les coincidències són significatives, un camp de treball a Siberia després de la 2ª Guerra Mundial, treballs a les mines amb pronòstic curt de supervivència, una fugida durant molts mesos travessant l’antiga Unió Soviètica per arribar, uns a la India, l’altre a Persia.

Quina ha estat la meva sorpresa en descobrir que el film plasmava amb força fidelitat els fets escrits en un llibre escrit pel protagonista de la fugida, un jove polonès. Un llibre amb el mateix nom que la pel.lícula i no exempt de polèmica, ja que l’autor ha estat demandat per una persona que s’atribueix esser el verdader protagonista a traves del qual l’escriptor en va conèixer la història.

Què ho fa que històries tan extraordinàries acabin en èxit? Voluntat, constància al límit, no desistir davant els obstacles i cercar sortides, coneixement del medi i de com afrontar les possibles adversitats i sobretot... sort. Quantes persones hi ha que no podran escriure un llibre perquè no van reeixir en les seves escapades, segurament moltes més que les que varen sobreviure.

Un film correcte que sap transmetre les difícils relacions del grup de fugitius, empesos per la necessitat de mantenir-se junts per tenir més seguretat i amb les tensions pròpies per competir pels recursos, aigua, aliments, roba.

Les cares conegudes d’Ed Harris i Colin Farrell donen solidesa a la projecció, aquest últim en un paper molt treballat de delinqüent i personatge del món marginal pel qui les presons formen part de la seva expectativa de vida.

Paisatges per gaudir, des dels boscos siberians nevats, als deserts de Mongòlia per acabar a les terrasses plantades de té, a les muntanyes de la India. Posats a demanar, hi afegiria alguna imatge més complet del llac Baikal per mostrar, encara que sigui en part, la seva immensitat.

Pel que fa al llibre, la història és d'una gran força personal, l'home passa més de dos anys en terres soviètiques essent acollit per tribus nòmades de Sibèria. Impacta les seqüeles amb les que arriba al seu país, ceguesa parcial per excessiva exposició a la neu i sobretot un pànic institiu als russos que li fa tenir paranoia persecutòria inclús a l'Alemania Occidental.

Malgrat tenir noticies que se n'ha fet una pel.lícula, no tinc constància que s'hagi estrenat a casa nostra.