La famosa novela de Michael Chabon és, abans que res, un homenatge. A diverses coses, però sobretot a un món i a una època. A l'època daurada dels còmics, i al reconeixement d'aquests com un art i una forma comunicativa.El llibre és una d'aquelles obres escrites amb una factura absolutament acadèmica. La història és absolutament lineal, sense artificis ni trampes narratives. Com a bones aventures, es van succeïnt fets, més o menys previsibles, però expressats amb gran mestratge. T'has de deixar portar, i Chabon t'ho posa fàcil.
La temàtica no és gaire novedosa: un parell de cosins que es troben a causa de la fugida d'un d'ells (Josef Kavalier) de la seva Praga ocupada pels nazis, on ha hagut de deixar la família. L'altre (Sam Clay) és un noi jueu amb problemes personals més o menys solapats (l'abandonament del pare, els efectes de la polio, una homosexualitat latent) al cor del New York més innovador i estimulant. Els seus talents junts els porten a entrar en el món del còmic de superherois, on aniran desenvolupant personatges al mateix temps que a ells mateixos.
La
confusió permanent (o, diguem-ne, la projecció que ambdós porten a terme) entre la seva vida personal, amb les dèries i traumes corresponents, i la seva obra publicada els porta a una aventura vital plena d'esdeveniments, èxits i fracassos que els uneix, els separa, els apropa a la glòria o a la destrucció.L'autor va introduint elements de l'època, com ara les reserves morals de les autoritats cap els còmics als anys 50, el llegat de l'escapista Houdini, tradicions jueves com el Gòlem, o fins i tot una aparició sorprenent de Dalí en una festa molt... surrealista. També val la pena especificar que l'ambient i la realitat descrites per Michael Chabon deuen molt als gran noms que van popularitzar els còmics: Jack Kirby, Stan Lee o el propi Will Eisner, que el van ajudar a comprendre l'entorn creatiu i empresarial on es va desenvolupar.
Cal afegir que el personatge principal (una sèrie inexistent) inventat per Kavalier i Clay, l'Escapista, va ser entomat per una editorial i en van fer uns quants números reals en còmic per part d'alguns dels millors autors actuals, amb guions del propi Chabon. Tanmateix, l'experiment no va tenir èxit. De la mateixa manera, fa uns quants anys que es prepara un projecte per portar el llibre al cinema, per al qual ja han corregut diversos noms de directors i actors però, pel que sembla, de moment s'han aturat.
Amb tot, i resumint, és un llibre molt ben escrit, entretingut, amè, que va guanyar el Premi Pulitzer, i que alguns situen entre els millors del que portem de segle. Jo potser no en diria tant, ja que d'innovador en té poc, però sí que deixa un regust molt agradable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada