Sé que no sóc original, que hi ha milers de posts en sengles blogs que tracten el mateix. I milions de persones que ja l'han llegit. Espero que vosaltres també i el puguem comentar una mica.Crec que aquest és un llibre molt ben fet, en el sentit que aconsegueix perfectament el que pretén des de bon començament: atraure l'atenció del lector i que no tingui cap escapatòria; ningú el podrà abandonar. És una novel·la negra, més o menys, o la història d'una investigació que anirà desvetllant misteris estranys, secrets terribles i rerefons molt insospitats, amb recursos una mica heterodoxes però tremendament efectius.
Al llibre de Stieg Larsson (mort el 2004, renoi, quina llàstima) hi podrem trobar moltes referències al món de les finances i de l'estructura de les grans corporacions industrials (en aquest cas, sueques), les intrigues i complexes relacions dins dels clans familiars on es barregen poder, política i perversions, etc. Segons diuen, la trilogia que s'acabarà de publicar el mes de juny hauria d'haver estat una col·lecció de set històries, però ha quedat suspesa per sempre.
Al llibre de Stieg Larsson (mort el 2004, renoi, quina llàstima) hi podrem trobar moltes referències al món de les finances i de l'estructura de les grans corporacions industrials (en aquest cas, sueques), les intrigues i complexes relacions dins dels clans familiars on es barregen poder, política i perversions, etc. Segons diuen, la trilogia que s'acabarà de publicar el mes de juny hauria d'haver estat una col·lecció de set històries, però ha quedat suspesa per sempre.
El protagonista de la novel·la és Mikael Blomkvist, periodista i fundador d'una revista d'economia sueca, Millennium, a qui en un moment difícil de la seva carrera en Henrik Vanger, patriarca ja ancià d’una de les sagues industrials escandinaves més poderoses, li encarrega que investigui la desaparició quaranta anys enrere de la Harriet Vanger, la seva neboda, que llavors en tenia 16. Aquest misteri l'ha tingut obsessionat tot aquest temps, i ha esdevingut una recerca que ha quedat encallada per l'esgotament de totes les possibilitats fins al límit. L'aparició del personatge de la Lisbeth Salander, un dels més especials dels últims anys, una noia amb greus deficiències en el seu funcionament personal i social, però amb habilitats especials que seran extremadament útils, i el progressiu lligam entre ella i en Blomkvist, alimenten una recerca que va embolcallant tota la seva vida fins que...No conec ningú que no li hagi agradat, ni he llegit encara cap crítica negativa. És un dels llibres més "enganxosos" que m'he trobat (tret, potser, del "Dràcula" d'en Bram Stocker). Passa molt ràpidament i sempre tens ganes de saber què passa a continuació. Fa esment de moltes coses actuals, lligades amb les noves (noves?) tecnologies, les trames financeres, etc. És a dir, que el pots arribar a sentir molt proper. A més, fa sentir un llenguatge senzill i directe, molt clar i concís.
Com podeu suposar, li hauré de treure algun defecte. Doncs, mireu: a mi els personatges em semblen massa "exitosos", se'n surten sempre amb una superioritat sobre els demés esparverant, són els millors en tot el que fan. Això em sembla poc creïble, tot i que fa que la gent s'hi senti molt bé identificant-s'hi: així ajuda a fer créixer l'autoestima del lector (hehe).
De passada, fa propaganda d'alguns llogarrets de Suècia que valdria la pena conèixer. Es farà un circuït "Salander"?
Per cert, aviat arribarà la pel·lícula. Aquesta ha estat la principal raó que me'l llegís. I n'estic content.
En fi, llegiu-lo, aquells que no ho hagueu fet. No us en penedireu.
6 comentaris:
El tinc pendent i tampoc conec ningú que no li hagi agradat, però he tingut ocasió de fullejar la traducció al català i crec que, malauradament, hi ha un abús de vavaisme, com en tantes altres.
Sergi.
Sergi, ja m'havia arribat que hi havia crítiques a la traducció, però no havia pogut trobar-les, i jo no hi entenc prou com per fer-ne. Em va semblar un llenguatge molt clar i directe, actual, sense floritures, molt fàcil de llegir. Potser sí, que tens raó, i calia haver-s'ho currat una mica més.
Pel que fa al llibre, és molt agraït de llegir, però no passarà a la història de la literatura (potser només com a supervendes). Ara, se'n pot treure una pel·li interessant. De fet, sembla escrit expressament amb aquesta intenció.
No sóc lingüista ni hi entenc gaire de tot això, em cenyeixo a la meva sensació com a lector. Quan vaig començar a escriure el meu blog em vaig adonar que hi havia escrits que semblaven pistes negres d'esquí per la quantitat de "vams" que hi posava (bamps). Un cop esbrinat el tema i buscada una solució, la vaig aplicar.
En llenguatge col•loquial utilitzem els va, vam, van, vaig sense adonar-nos, però a l'hora d'escriure o traduir (i més una novel•la) penso que s'hauria de tenir en compte no embrutar-la amb aquests excessos, segons el meu parer.
Fa uns sis mesos que intento acabar "Tretze Tristos Tràngols" d'Albert Sánchez Pinyol i no avanço per aquest motiu, no em concentro en la lectura tot i que es tracta de tretze contes curts metafòrics força interessants, però noi, el desnivell és molt pronunciat i els “vams” no perdonen el descens...
Sergi.
;-)
Jo tampoc conec ningú que no li hagi interessat el llibre. Sobre això de la traducció, hi ha un article d'Albert Pla Nualart a l'Avui del dia 6 de gener del 2009 que comenta algunes de les mancances... :)
Moltes gràcies pel cable, Ma-Poc. El consultaré tot seguit.
Salut!
A mi em va encantar. Ara falta la tercera.
Publica un comentari a l'entrada