De tan bonic, fa mal...
Brucia la luna n'cielu
E ju bruciu d'amuri
Focu ca si consuma
Comu lu me cori
L'anima chianci
Addulurata
Non si da paci
Ma cchi mala nuttata
Lu tempu passa
Ma non agghiorna
Non c'e mai suli
S'idda non torna
Brucia la terra mia
E abbrucia lu me cori
Cchi siti d'acqua idda
E ju siti d'amuri
Acu la cantu
La me canzuni
Si no c'e nuddu
Ca s'a affacia
A lu barcuni
Brucia la luna n'cielu
E ju bruciu d'amuri
Focu ca si consuma
Comu lu me cori
6 comentaris:
Aquesta cançó la tocava sovint el meu pare a la guitarra, la cantava en castellà alguns diumenges al matí.
Penso que encara la deu tocar ara quan agafa la guitarra, no ho sé, ja li preguntaré.
sergi (i els seus retalls d'infantesa)
;-)
Fantàstic, sí senyor.
Doncs si de retalls d'infantesa parlem, Sergi, sàpigues que jo aquesta tonada la tocava de petit amb un acordió. El que passa és que llavors la lletra era en castellà, i no en aquest bonic dialecte sicilià.
Evidentment, res no ha tingut continuïtat...
I jo n'he vist fotos que ho demostren XD
Ei, "al lloro"! Són "top secret". I si no, jo li puc treure la pols a d'altres...
Qui avisa...
Jo? Què? Fotos? Qui ha dit què? Jo no he dit res... jarl... XD
Publica un comentari a l'entrada