En efecte, m'estic referint a "Bienvenidos al Norte", una pel·lícula dissortadament doblada al castellà, perquè si en algun cas és important conservar la llengua original, era aquest.
Us diré que és una comèdia molt ben estructurada, amb humor senzill i efectiu, i escenes de gran qualitat emotiva. Tot plegat fa un film entranyable, d'aquells que deixen bon gust de boca.
La qüestió que m'ha plantejat és que, en un món que sembla rodolar sense fre cap a la globalització (ara n'estem començant a patir els enormes desajustaments que això provoca), és molt adequat que aparegui una obra com aquesta, basada en l'èmfasi del particularisme, de com, del tòpic i el prejudici forassenyat, en pot sortir el coneixement, el respecte i l'estimació per l'altre. Segurament això ha fet que s'hagi convertit en la pel·lícula més taquillera de la història del cinema francès (de debò?). En el fons, la gent vol, desitja, necessita la identitat particular, saber d'on és i com és, i donar-li un valor a això. I fer saber a tothom que això no és dolent i que no implica el menyspreu dels altres.
Tornant a la pel·lícula, Dany Boon aconsegueix fer-nos riure sense embuts, riure amb els personatges i les situacions curioses (un xic meloses) que els toca viure. He llegit a algun lloc que en Will Smith n'ha comprat els drets per fer-ne una adaptació "a l'americana". Ai, Senyor! Em temo que ens trobarem amb una repetició del desafortunat cas de "Tres solteros y un biberón".
No us la perdeu, però. I si pot ser, en francès.
4 comentaris:
L'haurem de veure doncs, tot el que sigui passar-ho bé, m'agrada.
(Sóc força bàsic en cinema...)
Per cert, i ja que cites la dels tres solters, fa molt temps vaig veure "El sopar dels idiotes" en teatre i, un temps després, van fer la pel·lícula per la tele i la vaig posar en francès. Em va agradar, però no sé si aquesta també la van comprar els americans i em preguntava (mandrós) si hi ha algú que aporti llum a aquesta qüestió...
Gràcies Jordi!
Tota la raó, Jordi. Doblada perd tot el que pugui tenir, i t'ho dic amb coneixement de causa, perquè l'hem subtitulat nosaltres. Ens la vam jugar una mica, ja que vam optar per subtitular totes les "s" per "ch". Per exemple: en lloc de "casa", als subtítols hi posa "cacha". El més bo, és que l'altre dia em van dir que quan més va riure la gent va ser ben bé al final, on en comptes de "Subtítulos: Laserfilm", vam posar "Chubtítulos: Lacherfilm" :D
Xi? En xerio?
:-D
Hola Jordi i a tots!...jo també voldria fer una referencia d'aquesta peli al meu bloc però no trobo cap tall a youtube en VO i subtítols en català o castellà ..per que com molt bé dieu és un crim veure-la doblada en qualsevol altre llengua...si sabeu on la puc trobar us ho agrairia...salutacions!
Publica un comentari a l'entrada