SREBRENICA

Srebrenica

Hi ha una pintada en una paret de Girona que diu : Srebrenica, no t'oblidarem..

Aquest és un escrit que feia temps que volia fer i he anat madurant.
En llegir la noticia de la detenció de Radovan Karadzic, el mes de juny d'aquest any passat, vaig tenir curiositat per ampliar la noticia i vaig anar saltant de link en link fins arribar a http://www.guiamanresa.com/srebrenica/cat/2/index.html
on hi ha penjat un seguit d'informes oficials sobre la massacre: De l'ONU, de Metges sense fronteres, Amnistia Internacional, de la de la República SRPSKA (serbobosnis) i altres.
Em va impactar llegir l'informe de l'ONU. De la tragèdia només vull apuntar els prop de 20.000 morts, en pocs dies, fruit d'una planificació de neteja ètnica i altres ultratges, comparable a les estratègies d'extermini nazi (en trobareu exemples al llibre "les benignes")
Deixo de banda aquella informació que es vincula a l'impacte emocional, per destacar aspectes que ens ajuden a entendre una lògica de comportament humà, de les persones, organitzacions i societats, que ens pot semblar que no copsem quan ens fem la pregunta "perquè aquesta barbaritat?"
Apuntar que la història és plena de matances de població civil, com l'anoerrament de Cartago per part dels Romans, o ja dins els genocidis més coneguts, l'extermini de cultures indigenes americanes per part dels europeus, Armènia, Rwanda...

L'informe de l'ONU explica que intenten protegir la població dins un conflicte, (Bòsnia 1992) on operen exercits més o menys constituïts: els Serbobosnis, recolzats per Sèrbia, els Bosniacs, musulmans, i els Croats de Bosnia, recolzats per Croàcia;. A les ciutats que pensen que poden ser atacades i objecte d'eliminació de població, les qualifiquen com a zones segures i són protegides per unitats de les forces de l'ONU (UNPROFOR)

A Srebrenica, hi va ser destinat una unitat amb soldats holandesos. El juliol de 1995 l'exercit Serbobosnià , més poderòs que els altres, va avançar per ocupar la ciutat. El seu objectiu consistia en "desplaçar"(eliminar) els pobladors musulmans, d'una ciutat que era una illa musulmana en una zona de majoria serbobosniana. L'avenç i els bombardejos , varen durar del 6 a l'11 de juliol. En aquest temps, els militars de l'ONU, varen demanar que l'aviació de l'OTAN,(que donava suport aeri a la UNPROFOR) bombardeges l'exercit que avançava. El vist-i-plau de qualsevol acció militar, passava per una línia de comandaments, militars, polítics... Les primera demanda es va aturar en els comandaments militars perquè els serbis de Bòsnia tenien personal de l'ONU com a ostatges.(utilitzaven aquesta amenaza i també la de tallar les vies de convois humanitaris) Una segona demanda va ser desatesa perquè el responsable de torn va considerar que l'atac havia de ser un últim recurs. El dia 10 després de discussions i que l'exercit atacant hagués capturat soldats de l'ONU, es va decidir acceptar l'atac aeri, però com que ja es feia de nit i les hostilitats s'havien aturat, es va decidir esperar al dia següent.

A les 7 del matí el destacament holandés esperava l’inici dels atacs amb avió, que no es varen produir. Varen enviar més sol.licituds , hi ha certa confusió en quins comunicats es varen fer entre 7 i 10 i fins on varen arribar. Sembla que també hi va haver confusió entre tenir suport (que els avions estiguin preparats) i fer atacs directes. A les 10 els avions de l’OTAN, que estaven enlairats des de les 6 del matí, es retiren a Italia a repostar i diuen que tornaran a ser operatius a les 14h. A les 11h del matí l’exercit serbobosni comença a avançar i abans de les 2 ja ocupa la ciutat, llavors els avions de l’OTAN inicien un atac, però han de desistir perquè els atacants tenen com a ostatges el batalló holandès i la mateixa población de Srebrenica..

Una part de la población fuig pels boscos i serà perseguida i aniquilada durant dies, una altra part és retinguda i se la trasllada en convois dels que les forces de l’ONU intenten fer un control sense resultat i son destinats a camps on es feran afusellaments massius…

Recomano també la lectura de l’informe de la república SRPSKA, fet uns anys després de la massacre.

La qüestió que m’inquieta és si realment les forces internacionals (ONU, OTAN) podien haver evitat aquest acte de genocidi. Com un elefant en un cristalleria, el seu poder rau en la imatge, però no es poden moure per por a trencar alguna cosa. Un elefant molt vulnerable, amb xantatges com els ostatges de l’ONU i organitzacions humanitaries, tancament de pas de convois humanitaris fins a generar situacions crítiques a la població, acusacions d’ajudar a alguna de les parts en conflicte. El concepte de zona segura és paper mullat per un atacant que sap jugar les seves cartes com els serbobosnis, avança poc a poc per veure si hi ha alguna reacció de l’aviació, en no ser així llança l’atac definitiu.

Les societats desenvolupades, sobretot l’europea, estem en una illa de poca violència social. Crec que és el nostre deure procurar perquè aquestes condicions arribin a tot el món. Però quan es fan intervencions en zones de conflícte hem de conèixer bé els valors dels qui participen a l’escenari i els riscos que això comporta.

Quina actuació esperem dels mateixos agents internacionals en el conflicte del Congo?