Beginners

Begginers (Mike Mills, 2010) té l’aspecte d’una pel·lícula indie, d’entorns personals senzills i emotius, que se’ns van revelant sense pressa durant tot el metratge. No ens esperen sorpreses, ja que el propi plantejament ens queda exposat des de l’inici. Així, només hem d’estar pendents d’anar entrant en el món dels sentiments dels protagonistes, d’entendre’ls i d’acceptar-los. I és aquest camp on tots som (i serem) sempre uns begginers.

El protagonista va intentant assimilar els fets dels darrers mesos, des que el seu pare li revela la seva homosexualitat als 75 anys, un cop ha mort la seva mare. Mills ens ho va exposant poc a poc a base de flash-backs curtets, escenes que són tan sols retalls, records que ajuden a composar un puzzle del que ja en sabem el resultat final.

L’afectació del personatge principal, Oliver, un Ewan McGregor que sembla aclaparat pels diversos cops emocionals que ha anat rebent però que, malgrat aquests, ha d’assimilar-los i convertir-los en eines del seu propi creixement personal, s’esdevé en el moment en que pot iniciar una relació amb Anna (guapíssima Mélanie Laurent), relació que segurament s’escapa també de les formes convencionals. L’han de construir des de la incertesa, sense patró prefixat, ajudant-se mútuament.

Tot i això, el personatge més impactant i solvent, el que dóna pes real al film, és evidentment el pare d’Oliver, Hal (Christopher Plummer), en una interpretació sublim d’una persona que finalment és deslliurada dels seus deures (el fet de contenir la seva orientació sexual per amor i respecte a la seva dona durant tota la vida) i pot esplaiar-se com realment li ve de gust. Això fa que pugui passar per sobre de la malaltia física que el té condemnat i que li permet de gaudir del que li resta de vida sense reserves, sense preocupacions ni lligams externs.

Immersió en el món dels sentiments masculins des d’una òptica poques vegades utilitzada. Ideal per assaborir tranquil·lament, sense presses ni exigències.