25/5/12

La Gavina

Un llibre difícil, aquest. Lluny de qualsevol mena d'acció narrativa, tota la història es limita a dos o tres espais que simplement serveixen per encabir-hi les doloroses reflexions dels personatges.
Marcat per la tragèdia, un alt funcionari del govern té la responsabilitat de redactar una declaració de guerra que es farà pública l'endemà. Ell, de fet, és com si ja no hi fos, després de la mort de la seva dona. Però això no li impedeix reflexionar sobre la importància de les paraules en la vida de mileres de persones i en l'esdevenir històric de les nacions.
Tanmateix, aquest moment crític es veu alterat inesperadament per l'aparició d'una enigmàtica jove que començarà a remoure antics sentiments i records punyents. Però aquest personatge, entrat per una porta lateral a la seva vida, anirà transmutant des del misteri: "qui és, què vol en realitat?", són les preguntes que planen sobre els sentiments que brollen inesperadament del nostre protagonista.
La tensió discursiva durant tota la nit és creixent, es va modulant contínuament, barreja sensacions contraposades i porta a reflexions allunyades de la racionalitat. I tanmateix, es deixa portar...

18/5/12

Bruce Springsteen

No defrauda. Amb 62 anys, el Boss va córrer ahir per l'escenari com si l'edat no comptés per a ell. L'Estadi Lluís Companys va respondre perfectament i es va entregar a la disposició d'en Bruce. Gairebé tres hores i mitja de ritme imparable.
El feeling amb el públic gairebé no calia ni que se'l treballés gaire, però sí que va fer ús de la seva enorme professionalitat per crear intenses complicitats.
Ell sap de les ganes de marxa del públic, però també de les dificultats socials que actualment colpegen la gent, i s'hi va referir amb fermesa i claredat. A més, va fer tots els parlaments en català, cosa que s'agreeix.
A banda de l'esperit rocker, va tenir moments per al sentimentalisme, recordant Clarence Clemons(Big Man) i Danny Federici, i també grans interpretacions de godspel i blues. Fins i tot un sentit homenatge a Donna Summer, que va morir ahir mateix.
En fi, una gran nit de rock de la mà d'un dels més grans.


8/5/12

L'encantadora de Florència

En l'art d'explicar històries, els asiàtics (així, en general) no tenen rival. Rushdie ens presenta en aquest llibre la història d'un personatge que té una història per explicar, però només la pot explicar a una persona.
En el viatge que ens és reconstruït poc a poc per diversos mitjans, es va desvetllant el secret de Mogor dell'amore, un florentí escèntric i seductor que arriba a la cort del Gran Mogol del segle XVI.
El llibre és interessant pel que suposa de xoc cultural, contraposició de mentalitats i moralitats, i desconeixements mutus, amb personatges complexos i enriquidors, començant per l'especialíssima psicologia del mateix mogol, que li crea no poques dificultats d'entendre's ell mateix, o les dels florentins de l'època dels Medici. Allà hi podem reconèixer molts personatges històrics que tenen un regust de llegendaris, però tant se val en un entorn on les pròpies entitats màgiques conviuen amb la natura més descarnada.
De tot plegat se'n destaca el refinament de la cort, i l'habilitat de l'autor de saber transmetre, més enllà de les formes de cada cultura, el substrat humà amb un gran coneixement de causa, recreant la forma de vida de diversos estractes socials sense que es noti un esbiaixament clar. El barroquisme de les formes també impregna el fons d'una història llarga, complexa i amb moltíssimes ramificacions, que captiva sense fer-se pesada, tot i que en algun moment sembla que el fil es perdi.
Rushdie entra amb bon peu en la meva llista personal d'autors de bon llegir.