tag:blogger.com,1999:blog-66427690786921826442024-03-13T18:45:42.750+01:00El racó de les impressions i la memòriaRecull culturalJordihttp://www.blogger.com/profile/18378120900778736985noreply@blogger.comBlogger196125tag:blogger.com,1999:blog-6642769078692182644.post-7924636491345608232013-04-18T13:12:00.002+02:002013-04-18T13:12:40.944+02:00El Hòbbit<br />
<div class="MsoNormal">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivxS5T7lkUQyxquqosDFaLbhbahcjR-r5ssmTNTo_ITKg0NvDGTJMp7LzOEw-QG1Gjm54td8SnN4JgK4Sj5bIoqUdQS81a8i0qh2fbSiJcVEMljQSqHrAkizvLVLEOZlYAXf2wgUxq7mqX/s1600/poster--el-hobbit.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivxS5T7lkUQyxquqosDFaLbhbahcjR-r5ssmTNTo_ITKg0NvDGTJMp7LzOEw-QG1Gjm54td8SnN4JgK4Sj5bIoqUdQS81a8i0qh2fbSiJcVEMljQSqHrAkizvLVLEOZlYAXf2wgUxq7mqX/s320/poster--el-hobbit.jpg" width="224" /></a>Em considero d’aquells afortunats que va descobrir <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Tolkien">Tolkien</a> durant la seva adolescència, cosa que me’n va fer un fan absolut. D’això fa
molt de temps. Dintre d’aquest biaix reconegut, “<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/El_H%C3%B2bbit">El Hòbbit</a>” sempre havia estat
considerada una obra secundària, una prèvia lleugera a la gran obra tolkienana
per excel·lència: “<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/El_Senyor_dels_Anells">El Senyor dels Anells</a>”.</div>
<div class="MsoNormal">
L’adaptació d’aquesta gran obra al cinema per part de
Jackson feia pràcticament obligatòria una <a href="http://www.imdb.com/title/tt0903624/?ref_=fn_al_tt_2">adaptació posterior</a> d’”El Hòbbit”,
encara que fos únicament per raons comercials i acontentar aquells espectadors
que, potser, mai s’acostaran al llibre.</div>
<div class="MsoNormal">
La veritat és que m’hi vaig posar amb certa recança, ja que
no volia que una mala pel·lícula em substituís el bon regust deixat pel llibre
fa tantes dècades. D’altra banda, la mala sorpresa de veure que en farien una
trilogia em va fer témer el pitjor: l’allargament artificial de l’argument per
tal de justificar tres llargmetratges plens d’acció i poca cosa més.</div>
<div class="MsoNormal">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFPHmehMmW5ITR85HXmf4ucwu0FWhgI7r4Oo3IK90_Gd9QGWWJohb0Pky6MXq6PHhG8avH8vguQ6l_4q_nDbcqURcgnyFhyrTs6JHNTwmAZpGV66WWtKL-Slg_wAKj6nYjZ1vs0U22D-zz/s1600/El-hobbit.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="216" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFPHmehMmW5ITR85HXmf4ucwu0FWhgI7r4Oo3IK90_Gd9QGWWJohb0Pky6MXq6PHhG8avH8vguQ6l_4q_nDbcqURcgnyFhyrTs6JHNTwmAZpGV66WWtKL-Slg_wAKj6nYjZ1vs0U22D-zz/s320/El-hobbit.jpg" width="320" /></a>Tanmateix, sobre la <a href="http://www.imdb.com/title/tt0903624/?ref_=fn_al_tt_2">pel·lícula</a>, com a tal, només puc dir que
resulta entretinguda: tanmateix, un principi una mica insípid i avorrit, amb
poca novetat, dóna pas a una ben triada acció, molt més àgil i engrescadora a
la segona meitat. Pel que fa als personatges, la comicitat cercada en els nans
de vegades és un pèl forçada, i Thorin és com un cas a banda, poc creïble. En
canvi, em va sorprendre agradablement la interpretació de Martin Freeman en el
paper de Bilbo Saquet (ull, dobladors: no és “Bolsón” –en castellà– la traducció
de Baggins!). És potser el més positiu que hi vaig trobar: expressiu dins la
sobrietat del personatge, molt ficat en la seva personalitat, aquesta ambivalència
entre la seguretat i comoditat i el desig inconegut d’aventura, és segurament
el millor valor i missatge de l’obra.</div>
<div class="MsoNormal">
Els efectes especials i escenaris són, com era d’esperar,
senzillament espectaculars i magnífics, especialment les ciutats perdudes dels
nans.</div>
<div class="MsoNormal">
Ara, a veure què ens aporta la segona part prevista pel desembre d'aquest any: “<a href="http://www.imdb.com/title/tt1170358/?ref_=tt_rec_tt">La desolació d’Smaug</a>”. Com a mínim, una bona estona d’entreteniment.</div>
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtvXRIHdjxcOGZ9aEcgC04fOMc3YwO8cL7qwdE3rllvY4BiZS1RY4tGE0_ysEnkpTIQ2Zi6qDJQQvPWQfhiHYKZWFJapH3CTvmuTPbSY0PvI9zN6MxqAY1FaenfEG-FD7MmwDsLwftcZu5/s1600/the-hobbit-an-unexpected-journey-movie-2560x1600-2048x1536.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtvXRIHdjxcOGZ9aEcgC04fOMc3YwO8cL7qwdE3rllvY4BiZS1RY4tGE0_ysEnkpTIQ2Zi6qDJQQvPWQfhiHYKZWFJapH3CTvmuTPbSY0PvI9zN6MxqAY1FaenfEG-FD7MmwDsLwftcZu5/s640/the-hobbit-an-unexpected-journey-movie-2560x1600-2048x1536.jpg" width="640" /></a></div>
Jordihttp://www.blogger.com/profile/18378120900778736985noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6642769078692182644.post-80218071580583313812013-04-18T12:09:00.000+02:002013-04-18T12:09:23.098+02:00El Libro de los seres imaginarios<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhF5xKOYRDINvA2j2u-S0-Lp0Iwff3O_HDz9_va7U-NNGhV7cpCljTae1_ENa3cDJxMa05gl5Re5HZjvQEuFD8XP1P8eBKTdRojImvZepBvbU9acSRDJpH0CtkCAyZ-8ciwiIxaXBXcga0K/s1600/00106520371490___P1_1000x1000.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhF5xKOYRDINvA2j2u-S0-Lp0Iwff3O_HDz9_va7U-NNGhV7cpCljTae1_ENa3cDJxMa05gl5Re5HZjvQEuFD8XP1P8eBKTdRojImvZepBvbU9acSRDJpH0CtkCAyZ-8ciwiIxaXBXcga0K/s320/00106520371490___P1_1000x1000.jpg" width="212" /></a></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
Tot i que normalment llegir Borges és un plaer per al
lector, gràcies a la seva destacadíssima habilitat amb el llenguatge i una
intel·ligència excepcional a l’hora de traslladar idees brillants d’una forma entre
enigmàtica i esperonadora, en aquest cas l’experiència és diferent.</div>
<div class="MsoNormal">
El “Libro de los seres extraordinarios”, que va aparèixer
primerament el 1957 com a “Manual de zoología fantàstica” és, bàsicament, el
que diu el títol: un extens catàleg d’éssers imaginaris extrets de tot tipus de
fonts: des de les mitologies clàssiques, indoeuropees o asiàtiques, fins a
religions oficials i majoritàries o bé la simple imaginació popular o d’autors
literaris reconeguts. Aquesta heterogènia fa que el recull sigui irregular, ajudat
de forma sorprenent per una ordenació alfabètica discutible.</div>
<div class="MsoNormal">
Es troben a faltar algunes coses, i jo, bàsicament, dues: la
intensivitat i la extensivitat (dubto que aquests termes siguin normatius, però
jo m’entenc). D’una banda, quan s’aborda algun dels éssers, la descripció i
referències són, obligadament, breus, cosa que fa perdre una mica el possible
interès de l’obra, que hagués estat la de ser referència obligada en les “fitxes”
de cada ésser imaginari. De l’altra, és molt dubtosa la tria final dels espècimens,
ja que deixa fora moltíssims d’altres que igualment hi podrien figurar, si es
segueixen els mateixos criteris intuïts pel lector.</div>
<div class="MsoNormal">
Tanmateix, el que és molt positiu és que, en molts casos,
aporta referències i fonts documentals a les quals es pot anar a ampliar
informació. A més, en d’altres invoca subtilment metàfores sobre la condició
humana.</div>
<div class="MsoNormal">
Per tant, tal com recomana l’autor (juntament amb Margarita
Guerrero, coautora), no és un llibre per llegir d’una sentada (està exempt d’argument),
sinó que pot servir bàsicament com a catàleg, segment en el qual es queda,
potser un pèl curt.</div>
<div class="MsoNormal">
De totes maneres, mantinc Borges com un dels meus autors de
capçalera, sens dubte.</div>
Jordihttp://www.blogger.com/profile/18378120900778736985noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6642769078692182644.post-19696809456693801442013-04-05T13:33:00.002+02:002013-04-05T13:33:27.597+02:00Tocaia Grande<br />
<div class="MsoNormal">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0KBXobwdFbEE14c5jF1vsyCxb0yvZbIEz9q14R0MAmZaH8A5fC_lqh7PeVWTuOyhqj8zTeXtXRSeCAdUdYzxlDz8JTfIdvys5-F6dQmu2fAwsDsjc-8zYrzq7sZTy19UnR4MyAnE_FE6E/s1600/tocaia-grande-jorge-amado_t.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0KBXobwdFbEE14c5jF1vsyCxb0yvZbIEz9q14R0MAmZaH8A5fC_lqh7PeVWTuOyhqj8zTeXtXRSeCAdUdYzxlDz8JTfIdvys5-F6dQmu2fAwsDsjc-8zYrzq7sZTy19UnR4MyAnE_FE6E/s1600/tocaia-grande-jorge-amado_t.jpg" /></a>No és una de les obres més conegudes o reputades de <a href="http://pt.wikipedia.org/wiki/Jorge_Amado">JorgeAmado</a>, però <a href="http://pt.wikipedia.org/wiki/Tocaia_grande_(livro)">Tocaia Grande</a> (1984) reuneix alguns dels tòpics de la seva obra literària.
Profundament lligat al seu entorn, l’escriptor brasiler, de qui s’hauria
celebrat el centenari l’any passat, feia traslluir a les seves novel·les el
pensament comunista o, fins i tot sovint, anarquista amb el qual va estar
vinculat gran part de la seva vida. De fet, va dedicar-se activament a la
política en els primers anys, cosa que el va portar a l’exili europeu durant uns
quants anys, fins que va poder tornar al Brasil.</div>
<div class="MsoNormal">
Aquesta doble font de les històries explicades creen una
atmosfera especial: la lluita per la supervivència, l’explotació dels més
desvalguts, l’autoorganització social, els valors morals més vitals, bàsics,
els trobem en les històries tremendament humanes d’un entorn rural en un Brasil
encara per estabilitzar.</div>
<div class="MsoNormal">
A <i>Tocaia Grande</i>, Amado ens recrea el naixement d’una
ciutat a la selva de<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPrBpXFTYqDwao7IsNs7H5cSf4ofcH8lCllSaSTVavJcXVRUuQNPxr6MEe-yDJFimthdIIyv-8uJn8xBDS5m4ZamH4N75aJoD-ZIqeOI9_mDpQrrOiLND6lTYjIWJQSG1B9VxBlFDa2LOj/s1600/img113.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"></a><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="clear: left; float: right; margin-bottom: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhg_g294uttV66nZlip5nqzjFVD1-7Mzl6j2spSQ7hul2gOioGXeG2Yq1JHOt6aCMRpV2kh57GR20EZsVLsvhJz8cjy6-O0Zq1hcuilSLCiG5PmeT_z9H2ocZAV6MqWWj-kyKyaxoapxom7/s1600/Jorge+Amado.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="215" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhg_g294uttV66nZlip5nqzjFVD1-7Mzl6j2spSQ7hul2gOioGXeG2Yq1JHOt6aCMRpV2kh57GR20EZsVLsvhJz8cjy6-O0Zq1hcuilSLCiG5PmeT_z9H2ocZAV6MqWWj-kyKyaxoapxom7/s320/Jorge+Amado.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 13px; text-align: center;"><br /></td></tr>
</tbody></table>
l’estat d’Ilhéus, a la costa brasilera al sud de Bahía. Terra
verge encara per controlar, les lluites i escaramusses entre coronels per la seva
possessió i definiran el destí de les futures hisendes, amb les seves
plantacions de cacau, control de les vides i grans fortunes. En aquest cas, en
un senzill racó fluvial, diversos personatges s’hi van establint poc a poc,
començant de zero, organitzant una nova societat a base d’esforç i passions,
somnis o misèria. El fet de situar-se en el camí cap a les naixents plantacions
de cacau, fa que hi floreixin el petit comerç, la ferreteria, la prostitució, i
qualsevol altra cosa que respongui a les necessitats més bàsiques dels
personatges que van apareixent, amb una interessant aportació de la Candomblé, la religió procedent dels ritus africans que marca encara les creences místiques a l'interior del Brasil, amb els seus <i>orixàs</i>, <i>ògums</i>, <span style="font-family: sans-serif; font-size: x-small;"><span style="line-height: 19.1875px;"><i>xangò, etc.</i></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJolwnzbaW6B0FOKBWfG49RV52AJhicPDzV63FA1PYmeUzkZBoGsqj00WOm6a7ilFyXmXDaySYBKAORRvSKsLO8rr4PhkxpFTXFee6yD2_7b7ii0hTlwr8L2HeFL9FXgmBf2H5OsRnxeMd/s1600/cacau.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJolwnzbaW6B0FOKBWfG49RV52AJhicPDzV63FA1PYmeUzkZBoGsqj00WOm6a7ilFyXmXDaySYBKAORRvSKsLO8rr4PhkxpFTXFee6yD2_7b7ii0hTlwr8L2HeFL9FXgmBf2H5OsRnxeMd/s1600/cacau.jpg" /></a>Sota la protecció distant del Coronel Boaventura Andrade, propietari
de les plantacions, i més directament del Capitão Natário da Fonseca, el seu
fidel <i>jagunço</i>, el campament inicial
anirà bastint petits negocis com el magatzem del turc Fadul, d’ànima
comerciant, la ferreteria del negre Tió, ex-esclau fugitiu, les prostitutes
joves i velles com Coroca, l’errant músic ambulant Pedro Gitano, i tants
d’altres que se’ns van fent enormement entranyables. Entre ells sorgeixen tot
tipus de relacions, que han d’anar gestionant a base d’assaig i error, i
sobretot de l’ajuda i suport mutu, en una mena de paradís anarquista. La seva
il·lusió i la unió de tots és l’únic que els ajudarà a enfrontar-se als
problemes que, gradualment, incrementaran la seva gravetat: atacs d’assaltants,
epidèmia de febre, inundacions, l’arribada de la missió religiosa i, finalment,
la imposició de l’Estat, que, sota l’aparença de la legalitat vigent, voldrà
controlar la terra mitjançant la violència més brutal. Cal destacar que al seu Brasil original es va fer una telenovel·la basada en aquesta obra.</div>
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPrBpXFTYqDwao7IsNs7H5cSf4ofcH8lCllSaSTVavJcXVRUuQNPxr6MEe-yDJFimthdIIyv-8uJn8xBDS5m4ZamH4N75aJoD-ZIqeOI9_mDpQrrOiLND6lTYjIWJQSG1B9VxBlFDa2LOj/s1600/img113.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="232" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPrBpXFTYqDwao7IsNs7H5cSf4ofcH8lCllSaSTVavJcXVRUuQNPxr6MEe-yDJFimthdIIyv-8uJn8xBDS5m4ZamH4N75aJoD-ZIqeOI9_mDpQrrOiLND6lTYjIWJQSG1B9VxBlFDa2LOj/s320/img113.jpg" width="320" /></a></div>
A banda d’uns personatges encantadors, d’històries molt
humanes que generen la comprensió d’uns valors i actituds molt sòlids per tal
com són bàsics, un altre dels punts forts de la novel·la és l’ús d’un
llenguatge plenament popular, que s’escriu tal com es pronuncia, atesa l’escàs
academicisme de tot plegat. Molt bones troballes del traductor Manuel de Seabra
en l’edició de La Magrana.</div>
<div class="MsoNormal">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4Et1P4m0_qIuS_AcHsbKpHtbeq5tFQf4BBWNgPa_U4q5yPCEYA3zh7oXf4i41cgZC7UMi1LyhYVwndXEwm9MlJJpngmUaXr5XKOnzpO6f9C7CoMbB_r9Q43QR6zO9G-1Bf7WKl3F0rJ_v/s1600/safe_image.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4Et1P4m0_qIuS_AcHsbKpHtbeq5tFQf4BBWNgPa_U4q5yPCEYA3zh7oXf4i41cgZC7UMi1LyhYVwndXEwm9MlJJpngmUaXr5XKOnzpO6f9C7CoMbB_r9Q43QR6zO9G-1Bf7WKl3F0rJ_v/s1600/safe_image.jpg" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgruJAhse12s1wmMdeRiV2iypINY6bzkEA0kbrgG1PetNyDSRCKyMD9aSnz6LTLTsC05pPLKMtIDQCdpyVjc3QiP8_CbNaKfCLK02GkFaV3gbYtXU6bwfJ7AvBoPJbySSUFzL6SQ8wR0cPB/s1600/jagun%C3%A7o+de+canetinha.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgruJAhse12s1wmMdeRiV2iypINY6bzkEA0kbrgG1PetNyDSRCKyMD9aSnz6LTLTsC05pPLKMtIDQCdpyVjc3QiP8_CbNaKfCLK02GkFaV3gbYtXU6bwfJ7AvBoPJbySSUFzL6SQ8wR0cPB/s320/jagun%C3%A7o+de+canetinha.jpg" width="237" /></a>Ara toca entrar en d’altres obres d’Amado més conegudes:<i> Tieta
do Agreste, Gabriela, cravo e canela, Dona Flor e seus dois maridos o Teresa
Batista, cansada de guerra</i>.<br />
<br /></div>
Jordihttp://www.blogger.com/profile/18378120900778736985noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6642769078692182644.post-61534068888828437042013-03-18T13:57:00.001+01:002013-03-18T14:00:21.081+01:00Vida de un loco<br />
<div class="MsoNormal">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEil0BkJ4flWT6970kFriIG8jL8ggWng8ie9f3TnwN2fKz_u7XeMWY7-YzwqftaUzopwqyfmUcVsJqG8yUPmsXnJXwe8XiXNmfYd28QJAa6xZ0W-tkDZuDAM6kvi4_y1tROHNZZQV5tNCdrG/s1600/s0149l.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEil0BkJ4flWT6970kFriIG8jL8ggWng8ie9f3TnwN2fKz_u7XeMWY7-YzwqftaUzopwqyfmUcVsJqG8yUPmsXnJXwe8XiXNmfYd28QJAa6xZ0W-tkDZuDAM6kvi4_y1tROHNZZQV5tNCdrG/s320/s0149l.jpg" width="221" /></a>Després del meu <a href="http://impressionsculturals.blogspot.com.es/2013/02/jigokuhen-el-biombo-de-linfiern-de.html">darrer post</a> sobre “El biombo del Infierno” d’<a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Akutagawa_Ry%C5%ABnosuke">Akutagawa</a>, una obra plenament oriental, he tingut l’ocasió de llegir altres tres obres breus del mateix autor, molt més occidentalitzades: “En el
bosque”, “Los engranajes” i “Vida de un loco” (els títols van en castellà perquè
és la llengua en que les he llegides, perquè no existeix –crec– la traducció
catalana o perquè si ho poso en japonès directament algú em maleirà o em
tractarà de pedant).</div>
<div class="MsoNormal">
“En el bosque” sorprèn per la seva original concepció: un
mateix fet (la investigació per la troballa d’un cadàver al bosc), és relatat i
interpretat de diferents formes per diversos testimonis o personatges
implicats, en la seva declaració policial. Amb aquestes versions de vegades
complementàries i de vegades contradictòries, el lector ha d’anar construint
els fets reals, tot i que la complexitat d’aquesta realitat ens comporta més
dubtes que certeses.</div>
<div class="MsoNormal">
“Los engranajes”, per la seva banda, té la virtut d’endinsar-te
plenament en els processos mentals d’un psicòtic (el propi autor), exposats de
forma totalment natural i fluïda. Remou el lector per dins, ja que es troba
immers en aquests pensaments desestructurats però d’una polidesa i clarividència
espectacular.</div>
<div class="MsoNormal">
I finalment “Vida de un loco”, una obra excepcionalment
brillant, crec que qualificable sense problema d’obra mestra. Estructurada en
microrelats o episodis brevíssims, alguns de poc més que alguna frase, tots
ells impliquen molt més del que les poques paraules exposen: ens aporten
ideacions, imatges d’esbossos poc clars, projeccions de futur o regressions al
passat de nivell genial, però que van marcats tots ells per una mena d’acomiadament
de la vida, ja que l’autor ha decidit el suïcidi. La convicció de la solidesa
de la decisió impacta i posa el dol sobre tot el que hi reflecteix, i un dolor
imponent en el lector que veu que el Mestre se’n va.</div>
<div class="MsoNormal">
Ara, només m'espera <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Rash%C5%8Dmon_(short_story)">Rashomon</a>. Tot seguit.</div>
Jordihttp://www.blogger.com/profile/18378120900778736985noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6642769078692182644.post-64253725136610989602013-03-05T18:05:00.001+01:002013-03-05T18:05:29.662+01:00Jérôme Savary<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4atYCcqaenLzjNsD4l9424-x6gev0vvw1KS1MFcOY3ts0JZBzQaAe2nFitsRWTiGeJm0G-YtzmxMNdRTfYxdfdAg6eOIaytVZyqXAsJfx3GOdDmbMI1bJtzQDBkTsJm1gk1R4ToQULFn4/s1600/photo_1203764454068-1-0_zoom.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4atYCcqaenLzjNsD4l9424-x6gev0vvw1KS1MFcOY3ts0JZBzQaAe2nFitsRWTiGeJm0G-YtzmxMNdRTfYxdfdAg6eOIaytVZyqXAsJfx3GOdDmbMI1bJtzQDBkTsJm1gk1R4ToQULFn4/s320/photo_1203764454068-1-0_zoom.jpg" width="214" /></a><a href="http://en.wikipedia.org/wiki/J%C3%A9r%C3%B4me_Savary" style="font-family: sans-serif; line-height: 1.2em;">Jérôme Savary</a><span style="font-family: sans-serif; line-height: 1.2em;">, un dels més grans, <a href="http://www.ara.cat/cultura/Mor-Jerome-Savary-Magic-Circus_0_877112411.html">ens ha deixat</a>. Dolor.</span><br />
<span style="font-family: sans-serif; line-height: 1.2em;"><br /></span>
<br />
<span style="font-family: sans-serif;"><span style="line-height: 19.1875px;"><br /></span></span>
<span style="font-family: sans-serif;"><span style="line-height: 19.1875px;"><br /></span></span>Jordihttp://www.blogger.com/profile/18378120900778736985noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6642769078692182644.post-72429677486270182722013-03-05T17:27:00.002+01:002013-03-05T17:27:34.929+01:00La invención de Hugo<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgV5d_mSlWZu4lC-5GV3Gcv3MWa2IEYL2SlmLSJ_y_fI-PBQbupFs88jE-Ys9WIBBEffXOGnLOyyP-cECGL1Mc8FCkGjn4gGoWSWCDA7F8IiB9yq5WZ0ghllXXgx_gzUsLvo1oJBxnE2ZUg/s1600/Hugo-Cabret-01.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="256" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgV5d_mSlWZu4lC-5GV3Gcv3MWa2IEYL2SlmLSJ_y_fI-PBQbupFs88jE-Ys9WIBBEffXOGnLOyyP-cECGL1Mc8FCkGjn4gGoWSWCDA7F8IiB9yq5WZ0ghllXXgx_gzUsLvo1oJBxnE2ZUg/s320/Hugo-Cabret-01.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: left;">
Scorsese ens va oferir en aquest <a href="http://www.imdb.com/title/tt0970179/">film</a>, adaptació d'una novel·la de <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Brian_Selznick" style="font-family: Verdana, Arial, sans-serif; font-size: inherit; text-align: start;">Brian Selznick</a>, un homenatge molt especial als inicis del cinema i a aquells creadors meravellats pel nou art i desbordants d'imaginació per les oportunitats que se'ls oferien.</div>
<div style="text-align: left;">
Tot i el regust d'altres pel·lícules pensades per agradar i emocionar el gran públic (Cinema Paradiso, La Vida es Bella...), poc a poc anem descobrint uns secrets ben guardats que amaguen una història tràgica de decepció i desil·lusió.</div>
<div style="text-align: left;">
La figura de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Georges_M%C3%A9li%C3%A8s">Georges Méliès</a> és així reivindicada, recollint el reconeixement públic que se li va fer als anys 30, que fabula l'obra de Selznick.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHUj7SRVDJXJjOqp4ZdjZgiUyBnSxtSZFcobhhfgAupvve4r49Y-KvpcCbVI7_dkVjl928meLmC6So2v6n-2-qOCgBwByuoxn1mgRzNoB_qJL_w_cJl1htqbhSieT8NrUIIeQ01oWCOphX/s1600/Le_Voyage_dans_la_lune.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHUj7SRVDJXJjOqp4ZdjZgiUyBnSxtSZFcobhhfgAupvve4r49Y-KvpcCbVI7_dkVjl928meLmC6So2v6n-2-qOCgBwByuoxn1mgRzNoB_qJL_w_cJl1htqbhSieT8NrUIIeQ01oWCOphX/s1600/Le_Voyage_dans_la_lune.jpg" /></a></div>
<div style="text-align: left;">
Pel que fa a la pel·lícula, poc a dir: val la pena gaudir-la com una bona estona d'entreteniment. L'ambientació, tot i que adoleix d'una certa manca de realisme (molt de daurat, excés d'il·luminació, maquetes encartonades i dissenys informàtics més espectaculars que ajustats a la realitat), ens aporta el grau necessari d'il·lusió volguda, en homenatge al propi Méliès, amb moltes picades d'ull al cinema mut.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXTcJierV872d4RQrCFYaw1gNBA0z3O4lQ06MmDhSkRYg-Jhow0rvD4Hx4mTK-nYMrevqhJpZmFB6GDc7OGpouBEgTGshaHYeoVu1SYhH1KZwfQPnMh5yHf3D_DnTLqnM1I01ZkADMKCEd/s1600/hugo-cabret-1024x682.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXTcJierV872d4RQrCFYaw1gNBA0z3O4lQ06MmDhSkRYg-Jhow0rvD4Hx4mTK-nYMrevqhJpZmFB6GDc7OGpouBEgTGshaHYeoVu1SYhH1KZwfQPnMh5yHf3D_DnTLqnM1I01ZkADMKCEd/s320/hugo-cabret-1024x682.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: left;">
La direcció d'Scorsese, impecable, com sempre, i els actors a l'alçada de l'academicisme, amb un <a href="http://www.imdb.com/name/nm0001426/">Ben Kingsley</a> sobri i efectiu, carregat d'ofici. A destacar, però, Sacha Baron Cohen, impactant i que brilla amb llum pròpia en un paper secundari que excedeix el que segurament era la intenció del director.</div>
<div style="text-align: left;">
Al final, però, la pel·lícula no aconsegueix emocionar com potser voldria, tot i que el final feliç deixa un bon ànim en l'espectador.</div>
<br />
<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5RFptq9JA47Tw7h-3vMJds7T79BjucyokphOo32xLdreFhAz0muIxzFnIlRBy7PFij7H9SzTy8fM8EAnoHCneel4D5oeJCJtwCwPEwDs2mW0YO23uLtRjROAXm5JgaO_IKHm0jpng108g/s1600/la-invencion-de-hugo-cabret-oscar.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5RFptq9JA47Tw7h-3vMJds7T79BjucyokphOo32xLdreFhAz0muIxzFnIlRBy7PFij7H9SzTy8fM8EAnoHCneel4D5oeJCJtwCwPEwDs2mW0YO23uLtRjROAXm5JgaO_IKHm0jpng108g/s320/la-invencion-de-hugo-cabret-oscar.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiztDxmtOToMwVFPN-tBX9jpcOWeSHBilCPlT4iTZjuPiP6phCYQzzqtkfXE0lLLNrRwyGDaFsTiNQm-w0lFyHaXn7OyUXMNkZ1rK5RG3A64tbP1JKw6F3uH8HUHfh0-fhkN4X_EW1gagN9/s1600/meli%C3%A8.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="167" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiztDxmtOToMwVFPN-tBX9jpcOWeSHBilCPlT4iTZjuPiP6phCYQzzqtkfXE0lLLNrRwyGDaFsTiNQm-w0lFyHaXn7OyUXMNkZ1rK5RG3A64tbP1JKw6F3uH8HUHfh0-fhkN4X_EW1gagN9/s320/meli%C3%A8.jpg" width="320" /></a></div>
<br />Jordihttp://www.blogger.com/profile/18378120900778736985noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6642769078692182644.post-68008781479302427812013-02-28T15:01:00.002+01:002013-02-28T15:02:57.538+01:00Redención (Tyranossaur)<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZxsh-cTRVEylXsYSyfB2es07xhjjPO4mfAuIbu2uGRZ3CtptLIc_H5cUxtk5zRyLddq2O_NwQp9e2_layrPQub7qaXvg6raq9RggkwpAtp17Wkd0P-QMKY5klqXtC6BWX5sNlh1lkg3b_/s1600/Redencion_Tyrannosaur-888524336-large.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZxsh-cTRVEylXsYSyfB2es07xhjjPO4mfAuIbu2uGRZ3CtptLIc_H5cUxtk5zRyLddq2O_NwQp9e2_layrPQub7qaXvg6raq9RggkwpAtp17Wkd0P-QMKY5klqXtC6BWX5sNlh1lkg3b_/s320/Redencion_Tyrannosaur-888524336-large.jpg" width="215" /></a><span style="font-size: small;">Aquesta <a href="http://www.imdb.com/title/tt1204340/">pel·lícula</a> de <a href="http://www.imdb.com/name/nm0175916/">Patty Considine</a>, de 2011, ens retorna a la millor essència d'aquell cinema britànic amb importants components de crítica social, a l'estil Ken Loach o Stephen Frears, però amb una delicadesa humana extraordinària. No tan sols els conflictes socials formen el paisatge al que ens enfrontem, sinó que bàsicament ens trobem amb els conflictes personals, en un retrat psicològic impagable que et deixa molt tocat.</span><br />
<span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiizhw2OBz42GrpNrl3-NnYrsBhmA4FoGWeZsVXXHJp7meMVEwhqqpaGq31TkUrRSI5Wuuh0olxOivp3zSyCDT4HTg0v4B51GRT8Bkz-ExgnUey_jP_kK5V3m-F64b37Cj3N2iBqHlwbwcE/s1600/Tyrannosaur2.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="182" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiizhw2OBz42GrpNrl3-NnYrsBhmA4FoGWeZsVXXHJp7meMVEwhqqpaGq31TkUrRSI5Wuuh0olxOivp3zSyCDT4HTg0v4B51GRT8Bkz-ExgnUey_jP_kK5V3m-F64b37Cj3N2iBqHlwbwcE/s320/Tyrannosaur2.jpg" width="320" /></a> </span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjI3V9gQTXkbZ_z94RlEYR_Gi-XTyFBd3KKESiwyKfS7Vq1G2DV5D1neXPM9cDpwfLThfhyrfPBR8WLD3YyQfs7MYDm2CAJOMvX5JFLR-ornHBRdkUfRhvAVAEgXDLdkpDdGPttSoH8CFDp/s1600/Peter+Mullan+in+Tyrannosaur.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjI3V9gQTXkbZ_z94RlEYR_Gi-XTyFBd3KKESiwyKfS7Vq1G2DV5D1neXPM9cDpwfLThfhyrfPBR8WLD3YyQfs7MYDm2CAJOMvX5JFLR-ornHBRdkUfRhvAVAEgXDLdkpDdGPttSoH8CFDp/s320/Peter+Mullan+in+Tyrannosaur.jpg" width="320" /></a></span></div>
<span style="font-size: small;">Un grandíssim treball de Peter Mulan (Joseph) i Olivia Colman (Hannah) que desenvolupen una parella protagonista digna de recordar. De les millors actuacions que he vist darrerament en un guió dur i impactant. Molt recomanable.</span>Jordihttp://www.blogger.com/profile/18378120900778736985noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6642769078692182644.post-1328970352876889162013-02-25T14:42:00.003+01:002013-02-25T14:42:49.109+01:00Jigokuhen (El biombo de l'infiern, de Rynosuke Akutagawa)<br />
<div style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRdF-ggsfGWDjk3TlAhlytcA9IqDFjWDASTcpUYTq-G6T9tnnXQuTojmtL361h3sRABgyLtPqFtJx4ub85xMg9-3VFSkE5Tc6sdiMugoVAMDNpEUJcWYEVfODGINDVWiPoCE4kxuwS8Kvx/s1600/akutagawa+4.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRdF-ggsfGWDjk3TlAhlytcA9IqDFjWDASTcpUYTq-G6T9tnnXQuTojmtL361h3sRABgyLtPqFtJx4ub85xMg9-3VFSkE5Tc6sdiMugoVAMDNpEUJcWYEVfODGINDVWiPoCE4kxuwS8Kvx/s320/akutagawa+4.png" width="201" /></a><i><span style="color: #351c75; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Ryûnosuke <b><span style="background: white; color: #666666; font-family: Verdana; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Akutagawa</span></b><span class="apple-converted-space"><span style="background: white; color: #666666; font-family: Verdana; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;"> (</span></span><span style="background: white; color: #666666; font-family: Verdana; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">1892-1927) és un dels noms mítics de la literatura japonesa. Com tants altres autors de la seva generació, va conèixer en profunditat la cultura occidental, </span>fonamentalment anglosaxona, del segle XVIII i XIX, cosa que els va fer confrontar vivament amb la tradicionalista nipona, provocant interessants ambivalències. Eren especialment interessants les sessions a casa del mestre <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Natsume_S%C5%8Dseki">Natsume Sôseki</a>, on les discussions literàrio-filosòfiques enriquien tant mestres com deixebles. Va ser reconegut per la cultura occidental de la mà de Jorge Luis Borges i del cinema d’<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Kurosawa">Akira Kurosawa</a>, que va internacionalitzar-lo mitjançant l’adaptació al cinema del seu conte <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Rash%C5%8Dmon_(pel%C2%B7l%C3%ADcula)">Rashômon</a>.</span></i><br />
<i><span style="color: #351c75; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="background-color: white;">Akutagawa, però, va acabar essent un personatge llegendari dins la cultura japonesa, a causa de la seva tràgica història personal: la malaltia mental de la seva mare quan era petit el va marcar tota la vida, i va heretar una psicosi que alimentava la seva genialitat. El poeta maleït finalment es va suïcidar als 35 anys. </span><span style="background-color: white;">Mestre de les històries breus, està considerat una de les figures cabdals dels contes, i fins i tot es va instaurar un premi literari al Japó amb el seu nom, equivalent al Nobel de Literatura.</span></span></i><br />
<i><span style="color: #351c75; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Un dels contes més destacats és <b>Jigokuhen</b><b> </b>(El biombo de l'infiern) del 1916. En aquesta història, d'ambientació plenament oriental, Akutagawa ens acosta al drama d’un pintor proper a la cort
del señor de Horikawa, el genial Yosihide que, a més, aprofitava la seva
posició i habilitats per a fer una crítica duríssima al poder i tot el que
l’envoltava en aquell món dominat pels senyors feudals. El problema s’esdevé
quan rep l’encàrrec del senyor de Horikawa de fer una obra en la qual
s’involucraran elements màgics, espirituals i, finalment, una tragèdia de
proporcions indescriptibles que atrapen el lector d’una forma especialment cruel.</span></i><br />
<i><span style="color: #351c75; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">El
conte manté una línia creixent, en la que ens va descrivint la personalitat del
pintor i la seva forma d’enfrontar-se a les demandes formals del senyor i els
costums de l’època. De pas, ens il·lustra sobre el costumbrisme, les tradicions
i papers de la cort, la mitologia de l’època i les lluites i conxorxes al
voltant del poder establert.</span></i><br />
<br />
<div style="background: white; margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 4.8pt; mso-line-height-alt: 9.6pt;">
<i><span style="color: #351c75; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">A
l’espera de llegir altres contes del mateix autor, aquest és un de molt
recomanable per a qui gaudeixi instruint-se amb la cultura oriental.</span></i></div>
</div>
Jordihttp://www.blogger.com/profile/18378120900778736985noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6642769078692182644.post-47827198466852258192013-02-14T12:48:00.000+01:002013-02-14T12:48:08.504+01:00Una novelita lumpen<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6hbbMjnQY8cjSxB2DtYWtf85COSva1iQtO4Xo8sf7xiB22S5nCmRSX4FMoQJOfhLuUR_RGchzYDfF1Xe_bB_eEyZMMNJEvoNDK2mPAbmjkhXwXvnrffH4biC7q5lteM2JnDqHyKMHWfQK/s1600/una-novelita-lumpen-roberto-bolano_MLA-F-2832285509_062012.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6hbbMjnQY8cjSxB2DtYWtf85COSva1iQtO4Xo8sf7xiB22S5nCmRSX4FMoQJOfhLuUR_RGchzYDfF1Xe_bB_eEyZMMNJEvoNDK2mPAbmjkhXwXvnrffH4biC7q5lteM2JnDqHyKMHWfQK/s320/una-novelita-lumpen-roberto-bolano_MLA-F-2832285509_062012.jpg" width="187" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
Bianca és un dels clàssics personatges de Bolaño: una
persona vulnerable, que malda per mantenir-se al marge de la sordidesa del seu
entorn però que, malgrat tot, s’hi veu involucrada i no hi claudica sinó que hi
sobreviu amb una força interior espectacular.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
En aquest cas, els records de Bianca ens porten a la seva
infantesa, on, juntament amb el seu germà, van quedar orfes per la mort en
accident dels seus pares. La forma com tots dos s’enfronten a la nova situació,
a la vida, és el principal interès de la història. Dos infants que amb prou
feines intueixen el funcionament del món dels adults, i que finalment es veuen
sota la influència de dos personatges sospitosos que s’instal·len amb ells. Això
fa que siguin utilitzats per robar a la casa d’un exactor exculturista i cec,
que en els seus bons temps havia interpretat Maciste als pèplums de l’època,
tot una metàfora de la glòria de cartró-pedra del passat. Bianca hi estableix
una relació especial sense voler-ho, i es mostra ambivalent entre la fidelitat
als amics del seu germà o al propi Maciste, mentre va descobrint poc a poc els
seus sentiments més madurs.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
El títol de “lumpen” li escau a la novel·la, molt breu, ja
que ens transporta a un entorn brut, lleig i desagradable, on les persones són
només mitjans a utilitzar, en alguns dels racons més deteriorats de la Ciutat
Eterna. Sense destacar en res especial, fa tot l’efecte d’un conte una mica
estirat, que bé podria haver format part d’una obra més gran i complexa. Poc
treballada, em sembla.</div>
Jordihttp://www.blogger.com/profile/18378120900778736985noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6642769078692182644.post-56558361023274117162013-02-13T13:36:00.001+01:002013-02-13T13:36:44.978+01:00Beginners<br />
<div class="MsoNormal">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkUXlzUaQEQH-UwvZQuEj0MuLXpZ1OLXjx_53qlO6Ek1vB85UniNRGWtbcSu7MT01Dx2U1wIvHyuh4N2Gh6pEVl-CvPLnXdiMRuA3VBr4Z6rA9qNX_AaU83xvUA1tzV3BL5Z6J6Mq3Q7UD/s1600/begginers-poster.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkUXlzUaQEQH-UwvZQuEj0MuLXpZ1OLXjx_53qlO6Ek1vB85UniNRGWtbcSu7MT01Dx2U1wIvHyuh4N2Gh6pEVl-CvPLnXdiMRuA3VBr4Z6rA9qNX_AaU83xvUA1tzV3BL5Z6J6Mq3Q7UD/s320/begginers-poster.jpg" width="240" /></a>Begginers (Mike Mills, 2010) té l’aspecte d’una pel·lícula <i>indie</i>, d’entorns personals senzills i
emotius, que se’ns van revelant sense pressa durant tot el metratge. No ens
esperen sorpreses, ja que el propi plantejament ens queda exposat des de l’inici.
Així, només hem d’estar pendents d’anar entrant en el món dels sentiments dels
protagonistes, d’entendre’ls i d’acceptar-los. I és aquest camp on tots som (i
serem) sempre uns <i>begginers</i>.</div>
<div class="MsoNormal">
El protagonista va intentant assimilar els fets dels darrers
mesos, des que el seu pare li revela la seva homosexualitat als 75 anys, un cop
ha mort la seva mare. Mills ens ho va exposant poc a poc a base de flash-backs curtets,
escenes que són tan sols retalls, records que ajuden a composar un puzzle del
que ja en sabem el resultat final.</div>
<div class="MsoNormal">
L’afectació del personatge principal, Oliver, un Ewan McGregor
que sembla aclaparat pels diversos cops emocionals que ha anat rebent però que,
malgrat aquests, ha d’assimilar-los i convertir-los en eines del seu propi
creixement personal, s’esdevé en el moment en que pot iniciar una relació amb Anna
(guapíssima Mélanie Laurent), relació que segurament s’escapa també de les
formes convencionals. L’han de construir des de la incertesa, sense patró
prefixat, ajudant-se mútuament.</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoOrGhrH_E5XYHcoPDxa2P9W6k2V_GWzULQotb706NKla0dxZT2_cHiyYrvpdua2PzLb7zv8E3NfnCy8bOGQFiGNTkBDaSCF4qcS5RTR8-fd-rL_7qq0k0-wnrppsRgT6doeaoThCSqOEc/s1600/beginners05.png" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="172" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoOrGhrH_E5XYHcoPDxa2P9W6k2V_GWzULQotb706NKla0dxZT2_cHiyYrvpdua2PzLb7zv8E3NfnCy8bOGQFiGNTkBDaSCF4qcS5RTR8-fd-rL_7qq0k0-wnrppsRgT6doeaoThCSqOEc/s320/beginners05.png" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
Tot i això, el personatge més impactant i solvent, el que dóna
pes real al film, és evidentment el pare d’Oliver, Hal (Christopher Plummer),
en una interpretació sublim d’una persona que finalment és deslliurada dels
seus deures (el fet de contenir la seva orientació sexual per amor i respecte a
la seva dona durant tota la vida) i pot esplaiar-se com realment li ve de gust.
Això fa que pugui passar per sobre de la malaltia física que el té condemnat i
que li permet de gaudir del que li resta de vida sense reserves, sense
preocupacions ni lligams externs.</div>
<div class="MsoNormal">
Immersió en el món dels sentiments masculins des d’una òptica
poques vegades utilitzada. Ideal per assaborir tranquil·lament, sense presses
ni exigències.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
Jordihttp://www.blogger.com/profile/18378120900778736985noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6642769078692182644.post-12033999401701794592013-02-12T18:16:00.001+01:002013-02-12T18:16:45.997+01:00Llamadas telefónicas (Roberto Bolaño, 1997)<br />
<div class="MsoNormal">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJ2LVT0zH5VXZo2jxF2FxBcPwxPY5mN5tHKm5jZp5OnMuws2-5Ae3_FB4TlK-FiVYnitZMBlT_DfDuHSqTYp3DiN-uMxYdK6fDii_xiyCTgwCIa0Cj9siZNaRYPhKcBAHB2nJwCrzsf3Z2/s1600/Llamadas-telef%C3%B3nicas.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJ2LVT0zH5VXZo2jxF2FxBcPwxPY5mN5tHKm5jZp5OnMuws2-5Ae3_FB4TlK-FiVYnitZMBlT_DfDuHSqTYp3DiN-uMxYdK6fDii_xiyCTgwCIa0Cj9siZNaRYPhKcBAHB2nJwCrzsf3Z2/s320/Llamadas-telef%C3%B3nicas.jpg" width="204" /></a>En una primera aproximació al món de Bolaño, aquesta
recopilació de contes deixa un regust certament ambivalent. Bolaño té una gran facilitat per crear personatges especials, fracassats en la seva pròpia
humanitat, portats per les seves pròpies eleccions, o no, als límits més
degradants, la misèria o l’autodestrucció. En això l’autor és un bon
especialista. Les històries en què es veuen immersos aquests personatges, però,
no brillen al mateix nivell: de vegades són situacions impostades, agafades amb
pinces, de credibilitat dubtosa i amb desequilibris importants.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
L’autorreferència, més o menys explícita, imbueix gran part
dels fets narratius: localitzacions, històries vitals, recorreguts en què molts
cops hi podem reconèixer la biografia del propi Bolaño... Tot i això, ens fa
ser voyeurs de realitats descarnades, amb poques concessions a la intimitat. S’explicita
pràcticament tot, les accions i omissions queden exposats fàcilment a l’escrutini
públic, però sense voler-ho en cap cas. Altrament, estan molt més en la línia
de ser intents de discreció personal i de normalitat vital abocats plenament al
fracàs.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Dels contes n’hi ha algun de molt recomanable, tributari de
quedar en la memòria, com ara “Enrique Martín” o “El gusano”, d’importants influències
borgianes, o “Joanna Silvestri”, potser la més destacada, o “Vida de Anne Moore”,
un llarg periple vital de desastre en desastre que té l’aspecte d’una ressenya
biogràfica amb un punt de tragicomèdia.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Tanmateix, deixant de banda que, com ja he dit en altres
ocasions, em cansen els escriptors que fan històries d’escriptors, en cadascun
dels contes tens la mateixa sensació, crec que volguda per l’autor: el
crescendo narratiu crea l’expectativa d’un final espectacular, sorprenent,
imaginatiu i brillant que, inesperadament, no existeix, sinó que el final
apareix bruscament, senzillament donant la història per <i>interrupta</i>, o amb una culminació molt més banal del que prometia.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
En general, doncs, crec que li falta a tot el conjunt un pèl
de brillantor, ja que ni l’habilitat amb el llenguatge és espectacular, ni l’estructura
narrativa és innovadora. Tot i així, és de molt bon llegir.</div>
Jordihttp://www.blogger.com/profile/18378120900778736985noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6642769078692182644.post-58760730737209857722013-02-10T22:25:00.000+01:002013-02-10T22:25:30.481+01:00A la recerca del temps perdut<br />
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTZPEdWwUvzOEfAAG1FLpMtu8llCrzpcm9KbmU5J23F5DLT15b1h8NdC1E1NlMDuOeVi6I4an52SB8S6-x3n2DNKeAXT9iEKBViuOHuWzLtQFLvHd62BA5ZXUC9EHhbAJEmejRrdWfyLIC/s1600/9788499305264.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTZPEdWwUvzOEfAAG1FLpMtu8llCrzpcm9KbmU5J23F5DLT15b1h8NdC1E1NlMDuOeVi6I4an52SB8S6-x3n2DNKeAXT9iEKBViuOHuWzLtQFLvHd62BA5ZXUC9EHhbAJEmejRrdWfyLIC/s400/9788499305264.jpg" width="252" /></a>Ja he dit molts cops
que és difícil fer algun comentari interessant sobre obres
clàssiques de les quals s’ha dit tot (o gairebé tot). I és que
“doctors té l’Església”, aquells crítics que podran fer
anàlisis molt més acurades que les meves. Però com que l’interès
d’aquest blog és precisament el de reflectir les impressions
personals causades per les diverses obres o productes culturals,
independentment de la seva qualitat o importància, això tindrà més
a veure amb les meves pròpies mancances o llacunes que amb el perfil
concret de l’obra comentada. Per tant, què m’ha semblat aquesta?</div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
“A la recerca del
temps perdut” és indiscutiblement una de les grans obres de la
literatura universal (mundial). Està composada per 7 volums, dels
quals he tingut l’ocasió de llegir el primer. Aquest està centrat
en la figura de Swann, un personatge de l’alta burgesia parisenca,
vist des de l’òptica dels records d’infància del narrador. Això
vol dir que la visió que aquest narrador (Proust) en podia tenir,
està dramàticament influïda per la visió infantil i pel sedàs
que en suposa la memòria d’aquesta visió un cop arribes a la
maduresa. Amb tots aquests filtres, la veracitat o ajustament a la
realitat de personatges o situacions és poc menys que inversemblant.</div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxOOyEszrNaRbGjUWUNvu42W0Xj07EKXPF1fSsnxzRWA1T90FHKo0CeSw9ZWAeUoLqs4MAxKYNBw0msFj8vErK85ur6ZYaD7x5cL4R9df2zy3t9IPwHH4PTb2QMUKUCWNM9ZkLvpMmgEG4/s1600/A_la_recherche_du_temps_perdu.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxOOyEszrNaRbGjUWUNvu42W0Xj07EKXPF1fSsnxzRWA1T90FHKo0CeSw9ZWAeUoLqs4MAxKYNBw0msFj8vErK85ur6ZYaD7x5cL4R9df2zy3t9IPwHH4PTb2QMUKUCWNM9ZkLvpMmgEG4/s1600/A_la_recherche_du_temps_perdu.jpg" /></a>Després de fer
profundes incursions en els records detalladíssims de vacances
passades a Combray en un entorn familiar de finals del S.XIX, on les
figures adultes, paternes o no, mantenien una distància sideral dels
infants, i la visió d’aquests respecte el món adult, les seves
relacions i normes socials esdevé interessantíssima per la
innocència amb el qual s’incorporen aquestes a la conducta i la
moralitat individual en certes capes socials de l’època. És en
aquest entorn, de recerca de la pròpia personalitat, de l’escalfor
de l’amor maternal, i del propi lloc en aquest engranatge de
vincles, normes i morals, on Marcel, el narrador, rememora la
idealitzada figura de Swann, amic de la família amb que havien
compartit tardes de tertúlies i visites socials. També és de molt
agrair les incursions que l’autor fa en la formació cultural del
personatge, tant en l’àmbit de la literatura com de la pintura,
d’una exquisidesa impactant.</div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlScIbqcEcO_s8TIOH7S1dcq3dD4qw7gUfgoO6C55qdYFeNJ2VXdUQD9oeRFpCcFhmqkfA0tsQ_iLeVaVEKWryk5evIO4kwaLlBU62Zi4WcrnD_91zAJuuWMroPd79cB1790OTF1qpv5K9/s1600/00106520615995___P1_1000x1000.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlScIbqcEcO_s8TIOH7S1dcq3dD4qw7gUfgoO6C55qdYFeNJ2VXdUQD9oeRFpCcFhmqkfA0tsQ_iLeVaVEKWryk5evIO4kwaLlBU62Zi4WcrnD_91zAJuuWMroPd79cB1790OTF1qpv5K9/s320/00106520615995___P1_1000x1000.jpg" width="320" /></a>En una segona part,
Proust aborda la història d’amor de Swann vers Odette de Crécy,
una dama de gran bellesa però d’una simplicitat i d’escassa
cultura sorprenent, cosa habitual, d’altra banda, en aquella època.
Aquesta relació modifica l’entramat de relacions socials de Swann,
que deixa de ser ben rebut en alguns ambients, i és torturat pels
seus sentiments, gelosies, etc. Finalment, però, sense una solució
de continuïtat evident, ens trobem en l’època adolescent de
Marcel, en la que descobreix l’amor vers una noia al Paris hivernal
més cru, però d’alta societat, no gaire correspost per aquesta.
La casualitat fa que aquesta noia sigui filla de Swann, cosa que
entronca amb la història anterior ja coneguda.</div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
Al marge dels salts
narratius i el desequilibri temporal de molts dels seus paràgrafs,
hi ha alguns elements que cal destacar en aquesta magna obra.
Personalment, m’ha fet la impressió de ser una obra molt ancorada
en el temps, a la qual se la veu avui fora d’època. Les
estructures del llenguatge, el plantejament narratiu, són molt poc
actuals, formals, afectats. Això provoca que ens hàgim d’adaptar
nosaltres a l’obra.</div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
D’altra banda,
voldria ressaltar la curiositat de les formes sintàctiques que
utilitza Proust: mai de la vida havia trobat frases tan extenses,
llarguíssimes, que en molts casos arriben a ocupar pràcticament
tota una pàgina. Realment impressionant, combinant copulatives amb
subordinades, disjuntives, etc. Fantàstic! Si algú gosa, és un bon
exercici per fer anàlisis sintàctiques...</div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
Crec que, de moment, deixaré per més endavant la resta de volums, cercant de no perdre molt de temps.</div>
<br />
<br />
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
Salut!</div>
Jordihttp://www.blogger.com/profile/18378120900778736985noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6642769078692182644.post-3161261595452736702012-08-06T18:10:00.003+02:002012-08-06T18:10:50.733+02:00Crim de sang<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGKnlog3TBoz0ydkGrX97rgI29waoDTDMCjYqOVDEAxH8jTIR5wkuFABYIQrgvhx8IV94e-5o10r3bzT6vVAxVmwGTY5kfsY6utFHkhORAqUWseblRORZuHHYAI6Dw_fHR-67SXwLwsb2X/s1600/Crimdesang.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGKnlog3TBoz0ydkGrX97rgI29waoDTDMCjYqOVDEAxH8jTIR5wkuFABYIQrgvhx8IV94e-5o10r3bzT6vVAxVmwGTY5kfsY6utFHkhORAqUWseblRORZuHHYAI6Dw_fHR-67SXwLwsb2X/s320/Crimdesang.jpg" width="206" /></a></div>
Un llibre que deixa un regust estrany. Es nota que hi ha molta feina al darrere, molta documentació i concentració en l'elaboració per copsar l'enrarit ambient de la guerra civil, a Barcelona.<br />
Personatges esfereïdors, els de la FAI, que, per cert, tenen tots uns cognoms predisposants. Els religiosos, en canvi, solen ser més elaborats, amb més matisos, dubtes existencials, etc.<br />
Deia això del regust perquè en els primers capítols sembla que s'obren moltes portes, que estem davant una obra enciclopèdica amb nombrosos fils argumentals, i fa l'efecte que en tant poques pàgines, no es podrà enllestir ni encabir-hi tot el que s'hi apunta.<br />
Efectivament, poc a poc, les temàtiques es van simplificant, algunes es tallen de cop o porten a carrerons tancats. Així que les 4 històries van convergint des dels nexes que ja sabem des de l'inici, i ens porten indefectiblement a un final apoteòsic, molt ben trobat i molt ben resolt per l'Alzamora.<br />
El ritme és constant i precís, tot i que en el final que esmentem va in crescendo, tal com s'espera.<br />
Ara bé, el tema vampíric i el frankesteinià (ho dic així per no desvetllar un dels arguments), m'han semblat una mica "bolets" dins de tota la història general, i no els trobo del tot ben encaixats. Són divertits de llegir, però pequen de poc creïbles en comparació amb la resta de la història. M'hauria agradat una mica més de mà de morter literària per fer que tot plegat estigués més ben relacionat, enlloc de ser meres coincidències espaciotemporals.<br />
Però bé, és un llibre de bon llegir que, crec, està una mica pensat des de la perspectiva de les possibilitats de ser traspassat al cinema. M'equivoco? I si m'equivoco, crec que faria una pel·lícula interessant.<br />
Bé, força bé.Jordihttp://www.blogger.com/profile/18378120900778736985noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6642769078692182644.post-64454151119500818982012-08-05T08:34:00.000+02:002012-08-05T08:34:32.381+02:00Marilyn Monroe (1926-1962)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_KE3J3yQp-sjdGnFgyJ9RAl3hkeqQRChfCOaFYmnx_59uYngz525FRADOnRH98vApxLkck6fru7xGWRCounCkfEZgqfaKX8zQKk8tg54VE1hyphenhyphenlFIHZEo_-tE0bF8QkyzwzqWfPf14Ey6e/s1600/Marilyn+Monroe.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="476" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_KE3J3yQp-sjdGnFgyJ9RAl3hkeqQRChfCOaFYmnx_59uYngz525FRADOnRH98vApxLkck6fru7xGWRCounCkfEZgqfaKX8zQKk8tg54VE1hyphenhyphenlFIHZEo_-tE0bF8QkyzwzqWfPf14Ey6e/s640/Marilyn+Monroe.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
<br />
Avui fa 50 anys que el món és una mica pitjor. In memoriam.Jordihttp://www.blogger.com/profile/18378120900778736985noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6642769078692182644.post-14177054640137901042012-08-01T07:25:00.001+02:002012-08-06T17:50:01.124+02:00Adéu a Gore Vidal<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhB14Rl99nbRzaIxARfgkQtURwLcfSDoUt71RxOBw1UzPlmTE0j-GH3QjTVz6rlO3wTolPuJVbeROo8llFBD0wYxlrJ5u5rMDT7n3cUNKfvmHOSx7Tst9GWOTnoP30n3D91SGlu5_7mJK3a/s1600/vid0-006.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhB14Rl99nbRzaIxARfgkQtURwLcfSDoUt71RxOBw1UzPlmTE0j-GH3QjTVz6rlO3wTolPuJVbeROo8llFBD0wYxlrJ5u5rMDT7n3cUNKfvmHOSx7Tst9GWOTnoP30n3D91SGlu5_7mJK3a/s320/vid0-006.jpg" width="230" /></a>Un altre gran escriptor, guionista, assagista i activista, que se'n va.<br />
<a href="http://www.nytimes.com/2012/08/01/books/gore-vidal-elegant-writer-dies-at-86.html?_r=1&hp">http://www.nytimes.com/2012/08/01/books/gore-vidal-elegant-writer-dies-at-86.html?_r=1&hp</a>
<br />
<br />
<br />Jordihttp://www.blogger.com/profile/18378120900778736985noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6642769078692182644.post-36205114216736411532012-07-18T14:02:00.000+02:002012-07-18T14:02:24.668+02:00El enredo de la bolsa y la vida<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7fypMY4DMjIWz2MHYU8pCjdXMKkTGgV8okvi9DNvYzp_6ZOEFFB-ohx76kdxQcOxbcFvPjjXmdV82bwdyJftRoxYrwfDo6e2CMpkJkHZb9lIkmNBxcr4a6WNSzRFXLe7raUbT5Oa01lmp/s1600/El-enredo-de-la-bolsa-y-la-vida.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7fypMY4DMjIWz2MHYU8pCjdXMKkTGgV8okvi9DNvYzp_6ZOEFFB-ohx76kdxQcOxbcFvPjjXmdV82bwdyJftRoxYrwfDo6e2CMpkJkHZb9lIkmNBxcr4a6WNSzRFXLe7raUbT5Oa01lmp/s320/El-enredo-de-la-bolsa-y-la-vida.jpg" width="185" /></a></div>
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Taula normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div class="MsoNormal">
Una altra divertidíssima obra d’Eduardo Mendoza, amb l’estil
vibrant a què ens té acostumats. Aquest cop, el nostre “detectiu” pringat fins
al surrealisme s’envolta aquest cop d’una colla d’arreplegats absolutament
passats de voltes per tal de resoldre un petit misteri que el portarà
irremissiblement a una aventura totalment esbojarrada per diversos racons de
Barcelona i fins i tot algun de la Costa Brava, amb una mirada original per la
seva acidesa.</div>
<div class="MsoNormal">
Els personatges competeixen entre sí en absurditat, poc seny
i menys recursos però, això sí, tots amb un llenguatge cultíssim que Mendoza
empra com a recurs humorístic pel que té de contradictori i de contrast amb les
seves característiques personals.</div>
<div class="MsoNormal">
M’ha seguit reforçant la imatge d’Eduardo Mendoza com el
nostre Tom Sharpe particular.</div>
<div class="MsoNormal">
No us el perdeu!</div>Jordihttp://www.blogger.com/profile/18378120900778736985noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6642769078692182644.post-1558780293614929022012-07-16T10:59:00.004+02:002012-07-16T10:59:58.092+02:00Furari<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjf0KcrkJTNDsIpCxVK9FJTPtj7Kijvpfc_hL9LtWgRq63UnPFDGPH9GMulmPy6BgCN2CWHpTfnPFhUHYQ57YGL4u0d4y1lhppOPoAI_L-H55O7e9I8WDPxW0GJ9WkLEcRym1PNNZMTK0d5/s1600/Furari.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjf0KcrkJTNDsIpCxVK9FJTPtj7Kijvpfc_hL9LtWgRq63UnPFDGPH9GMulmPy6BgCN2CWHpTfnPFhUHYQ57YGL4u0d4y1lhppOPoAI_L-H55O7e9I8WDPxW0GJ9WkLEcRym1PNNZMTK0d5/s320/Furari.jpg" width="231" /></a></div>
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Taula normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div class="MsoNormal">
Segueixo en una total Lluna de mel amb un dels meus autors
de capçalera: Jirô Taniguchi. No hi ha obra d’aquest enorme artista que no m’arrabassi
totalment i em faci patir a mesura que es van acabant les pàgines que resten
per assaborir.</div>
<div class="MsoNormal">
Torno a insistir (i no crec que em cansi) en el seu estil
delicat i deliciós, la perfecció dels dissenys, les línies exactes en cada moment,
paisatges d’una bellesa extrema, el gust per la delicadesa i el detall... No hi
ha res sobrer en els personatges, que parlen expressivament en el seu silenci.</div>
<div class="MsoNormal">
En aquest cas, la història es va anar publicant en breus capítols,
que ara han estat recollits en aquest únic volum. En ells, titulats cadascun
amb el nom d’algun animal o element de la natura, Tadataka Ino, un funcionari
jubilat del final de l’època Edo, intenta fer de les seves caminades una forma
de mesura el més exacta possible, que finalment resultarien en el primer mapa a
escala de tot el Japó. Aquestes passejades són l’excusa per mostrar-nos amb
cert detall la vida al carrer a l’antiga Edo (l’actual Tokyo) d’una manera
amable i pausada.</div>
<div class="MsoNormal">
Taniguchi, personificat en el personatge de Tadataka,
combina de forma increïble el rigor científic amb la sensibilitat artística,
una ànima poètica que s’atura en els detalls més lleugers de la natura, amb una
delicadesa extrema.</div>
<div class="MsoNormal">
Una obra per llegir –bé, caldria dir “gaudir”, “assaborir”...-
poc a poc, sense cap mena de pressa. Molt “zen”, com es sol dir ara. Relaxant,
en un sentit semblant a “El caminante” o “El olmo del Cáucaso”, del mateix
autor.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Taniguchi, un dels millors poetes gràfics del nostre temps.</div>Jordihttp://www.blogger.com/profile/18378120900778736985noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6642769078692182644.post-53736234497002410162012-07-14T20:16:00.001+02:002012-07-14T20:16:11.719+02:00Gustav Klimt<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAlBr8KCYAb7bHAcxhRke_bNRI5CDCIbMrpQ7b_N8Xi6A4oPJxCdmBgFNxkaIUCdzP-tkfMyylEBB0JOckcDkir5AambNGxbbO6qlgUy6uHbX63eYzshbCzvdycqWEha-EwSd8dyQYx_mp/s1600/klimt.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAlBr8KCYAb7bHAcxhRke_bNRI5CDCIbMrpQ7b_N8Xi6A4oPJxCdmBgFNxkaIUCdzP-tkfMyylEBB0JOckcDkir5AambNGxbbO6qlgUy6uHbX63eYzshbCzvdycqWEha-EwSd8dyQYx_mp/s320/klimt.jpg" width="320" /></a></div>
Avui fa 150 anys del naicement d'aquest genial pintor. Un dels meus preferits des que me'l van fer descobrir.Jordihttp://www.blogger.com/profile/18378120900778736985noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6642769078692182644.post-79564451529290339052012-07-13T15:13:00.002+02:002012-07-14T20:16:28.874+02:00Rolling Stones, 50 anys rebentant els escenaris<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/XzcWwmwChVE?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<br />
Doncs al final serà veritat, que el temps estava del seu costat. Felicitats, Stones!Jordihttp://www.blogger.com/profile/18378120900778736985noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6642769078692182644.post-30489202067934057222012-07-13T15:09:00.004+02:002012-07-13T15:10:42.248+02:00Corto Maltese fa 125 anys<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGZSI4mPoUfkFmtmk9jvnzYipjaU8Dxoj3QTbqyLjrRTT1EJ7Bk9OMMiksuEr6fiDbZrX5h_2Vf-lDmiANUGCMZKrv469W5-GAsrRKd0kGZBAkWqOx2ZPMcZ1DUwBsQUBiGvgoL4_1MgSB/s1600/Libro-introductorio-al-mundo.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGZSI4mPoUfkFmtmk9jvnzYipjaU8Dxoj3QTbqyLjrRTT1EJ7Bk9OMMiksuEr6fiDbZrX5h_2Vf-lDmiANUGCMZKrv469W5-GAsrRKd0kGZBAkWqOx2ZPMcZ1DUwBsQUBiGvgoL4_1MgSB/s1600/Libro-introductorio-al-mundo.jpg" /></a></div>
No ens espantéssim. Quan encar no fa 100 anys del naixement d'Hugo Pratt, no pot ser que el Corto en faci 125, no?<br />
Però segons la seva biografia, va néixer el 10 de juliol de 1887, o sigui que sí, en fa 125 que volta pel món. Celebrem-ho!<br />
<br />
<a href="http://www.lavanguardia.com/cultura/20120712/54323936232/corto-maltes-125-anos.html">http://www.lavanguardia.com/cultura/20120712/54323936232/corto-maltes-125-anos.html</a>Jordihttp://www.blogger.com/profile/18378120900778736985noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6642769078692182644.post-82320382278091542492012-06-28T23:33:00.001+02:002012-06-28T23:33:11.717+02:00Suddenly, last summer<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh44gJtUJSMkDIDgpySW9greWk7fGavYyjBYjeoC0XctinE3fTbmWfWqciY9pARjKCN4qKQdoOQhue8UUGVzQSnYyfDjaF0BRbGsGl-6XtYvrcH6PbIU2eacM5RAL2yLUamPwT_jT4_TDVw/s1600/Suddenly,_Last_Summer.JPEG" imageanchor="1" style="background-color: white; clear: left; display: inline !important; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh44gJtUJSMkDIDgpySW9greWk7fGavYyjBYjeoC0XctinE3fTbmWfWqciY9pARjKCN4qKQdoOQhue8UUGVzQSnYyfDjaF0BRbGsGl-6XtYvrcH6PbIU2eacM5RAL2yLUamPwT_jT4_TDVw/s320/Suddenly,_Last_Summer.JPEG" width="208" /></a></div>
Una de les grans pel·lícules d'uns anys especialment bons per al cinema. Quan s'ajunten literatura i cinema, poden sortir bones històries. En aquest cas, Joseph L. Mankiewicz va adaptar la novel·la de Tennessee Williams que, juntament amb Gore Vidal, van elaborar un esplèndid guió.<br />
En aquells anys, també (finals dels 50), Hollywood va descobrir el potencial narratiu dels relats amagats en el subconscient, utilitzant una versió molt particular de la psicoanàlisi per a les seves intencions de crear relats de suspens. A tots ens venen a la memòria grans títols de Hitchcock d'aquells mateixos anys i de factura molt similar... De fet, sempre he pensat que l'obsessió dels guionistes americans d'encabir en totes les històries un trauma (principalment infantil i inconscient), ve precisament d'aquesta època en que sentien una gran fascinació per les vessants més inspiradores de les teories freudianes.<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjE06LiRlpOpQ6CCxT2L3wursRlV5nxOjwGN8RtFMp-wXbKeacpOd5_Yg6SLOaotygMCiZHl3TD2c6eeqesx-xk63cca_Pm_dW7VTOhhIiDFTsb80PbchksR2ds9AymfPAhpUo762lN8llR/s1600/Mankiewicz.Suddenly+Last+Summer.bathing+3.png" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjE06LiRlpOpQ6CCxT2L3wursRlV5nxOjwGN8RtFMp-wXbKeacpOd5_Yg6SLOaotygMCiZHl3TD2c6eeqesx-xk63cca_Pm_dW7VTOhhIiDFTsb80PbchksR2ds9AymfPAhpUo762lN8llR/s320/Mankiewicz.Suddenly+Last+Summer.bathing+3.png" width="320" /></a>En tot cas, "Suddenly..." està magníficament construïda com a guió. La figura esplendorosa d'Elizabeth Taylor, es veu fagocitada per la presència invisible però implacable d'un personatge desaparegut, que ens l'aniran descobrint durant tota la pel·lícula. Sebastian, el fill únic d'una excèntrica i riquíssima vídua (una immensa Katharine Hepburn), educat per a la bona vida i la creació artística com a únic leit motif, ha mort de forma poc clara durant les vacances d'estiu en què estava amb la seva cosina Catherine. La recerca de la veritat oculta en aquest història, amenaçada per una lobotomia experimental, impulsa l'actuació heterodoxa del neurocirurgià que no ho acaba de veure clar. Poc a poc, els misteris van sortint a la llum.<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOLGbIOwtEYUiSJDOLnAshvig-DIoYiNyrPwaSv8cm4fLQxjCznek7fwnpM1mXb7lqXzPx6C6U75tDn5-Cl0Ib4LvWaV1rwKjcheM-Q5rO-O20mbh9sjhvj6oGRcTYCtYsElt6Hh5mmvmo/s1600/2518716760_143402b0fa.jpg" imageanchor="1" style="background-color: white; clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOLGbIOwtEYUiSJDOLnAshvig-DIoYiNyrPwaSv8cm4fLQxjCznek7fwnpM1mXb7lqXzPx6C6U75tDn5-Cl0Ib4LvWaV1rwKjcheM-Q5rO-O20mbh9sjhvj6oGRcTYCtYsElt6Hh5mmvmo/s320/2518716760_143402b0fa.jpg" width="266" /></a>Cinematogràficament, la pel·lícula també destaca pel duel interpretatiu de Taylor i Hepburn, que eclipsa en gran mesura el paper digne que fa Montgomery Clift. Segurament Elizabeth Taylor en surt vencedora, amb una força tremenda que contrasta amb la hieràtica Katherine Hepburn, encorsetada per un posat sever i distingit però amb grans detalls d'excentricitat a penes dissimulada. El final no decep. Fantàstic i rodó guió, excepcionals interpretacions.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg99PdlOBBwnOvxt-BPoVohsLPvzjygrBgZOyU9CSFCFNchAF9pWIijFvPu5F4-oZexi3pTNJF1bnN9L9DLbzzwjjCZWC6wyhYKR7FpBdZ1HKvNSch0GNrynrHzSBJpfaUa9xQkhMetUVMN/s1600/suddenly1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="233" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg99PdlOBBwnOvxt-BPoVohsLPvzjygrBgZOyU9CSFCFNchAF9pWIijFvPu5F4-oZexi3pTNJF1bnN9L9DLbzzwjjCZWC6wyhYKR7FpBdZ1HKvNSch0GNrynrHzSBJpfaUa9xQkhMetUVMN/s320/suddenly1.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5FI4Wao6FQp_N6sKI8ZTjf-KON44ydPu-C1MQ2XThPsK1Mofik7Zpe5gAZOz0XGE10T8bFcMCiRzKQmomgmSi5ccVx-NH3ZfNitdp9qg5kodXHbqk5ysgz079uiW_kL8Q6bmZYddPCZi-/s1600/Suddenly-07.jpg" imageanchor="1" style="background-color: white; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="177" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5FI4Wao6FQp_N6sKI8ZTjf-KON44ydPu-C1MQ2XThPsK1Mofik7Zpe5gAZOz0XGE10T8bFcMCiRzKQmomgmSi5ccVx-NH3ZfNitdp9qg5kodXHbqk5ysgz079uiW_kL8Q6bmZYddPCZi-/s320/Suddenly-07.jpg" width="320" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDdKDu9K-ojsJJJ-am36KirV30NeiB7sonC1eNDg9GeIStoAvxGhvi-fY5V01Lp3n4FgpuWPNJrN8u4u0lF6TEBAW9EHyMZgsqraNnteZAAh_m8-hZZNT6Gbby4ia63ThEp62HarSXp0X1/s1600/suddenly-last-summer.jpg" imageanchor="1" style="background-color: white; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="214" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDdKDu9K-ojsJJJ-am36KirV30NeiB7sonC1eNDg9GeIStoAvxGhvi-fY5V01Lp3n4FgpuWPNJrN8u4u0lF6TEBAW9EHyMZgsqraNnteZAAh_m8-hZZNT6Gbby4ia63ThEp62HarSXp0X1/s320/suddenly-last-summer.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzwYfsPhNQMI67GVBJzXr5LmNaljVOCdN2LRTyHj3BrdyrMXiLSFwZoz_KPtNT8uRyX2C5upm9y24WdeMGH52ZTKcngUGSqKlWYXg4Ne3ZEhBMFnwlVqHGkBuhSlTKUd1KFu0G47R0L4Zw/s1600/suddenly3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="236" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzwYfsPhNQMI67GVBJzXr5LmNaljVOCdN2LRTyHj3BrdyrMXiLSFwZoz_KPtNT8uRyX2C5upm9y24WdeMGH52ZTKcngUGSqKlWYXg4Ne3ZEhBMFnwlVqHGkBuhSlTKUd1KFu0G47R0L4Zw/s320/suddenly3.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijJOq-Fe-dyWmZuRGa-R2q49kubqGsf0QrHUFPwCiw0LEmawvlze661_2jy_FJDtIWov5iAIOggtN-pdHXfc2wIB6XI64JuAFkPYdDk1Rru-Pqyq1o0FkB6EUKga2yphR9YU27do-FXlgv/s1600/suddenly2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="247" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijJOq-Fe-dyWmZuRGa-R2q49kubqGsf0QrHUFPwCiw0LEmawvlze661_2jy_FJDtIWov5iAIOggtN-pdHXfc2wIB6XI64JuAFkPYdDk1Rru-Pqyq1o0FkB6EUKga2yphR9YU27do-FXlgv/s320/suddenly2.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjq3tyE-3sWUBTpR-HfKDPGjpY1Tm8ILT5zurHGiHkBBiZUP6fyOjYbEmj56A1QR3egmepZWklBFHGxVPz_sPsOM3vAsz8W272CY6UX78o1VTZfXUZdUXSoJP2RxYPyCeN484b4D3duON_g/s1600/suddenly,-last-summer-screenshot.jpg" imageanchor="1" style="background-color: white; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="209" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjq3tyE-3sWUBTpR-HfKDPGjpY1Tm8ILT5zurHGiHkBBiZUP6fyOjYbEmj56A1QR3egmepZWklBFHGxVPz_sPsOM3vAsz8W272CY6UX78o1VTZfXUZdUXSoJP2RxYPyCeN484b4D3duON_g/s320/suddenly,-last-summer-screenshot.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjux8YBeV33Yq1zu87jB__7hXpTNKPYDC21n5ULtu_NPnsogapMesHln8VRh1nzyi69rHZYi0f1uRrC7ZIU5QGIxTAb-ZQ_AzUhryJ8VKH909V2AyYsUKo9vB80E-fAAjX0NyRS_8VaFATp/s1600/SuddenlyLastSummer-HandReac.jpg" imageanchor="1" style="background-color: white; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjux8YBeV33Yq1zu87jB__7hXpTNKPYDC21n5ULtu_NPnsogapMesHln8VRh1nzyi69rHZYi0f1uRrC7ZIU5QGIxTAb-ZQ_AzUhryJ8VKH909V2AyYsUKo9vB80E-fAAjX0NyRS_8VaFATp/s1600/SuddenlyLastSummer-HandReac.jpg" /></a></div>
<span style="background-color: white;"> </span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjg6DQ3CbKRxmtTF3e5bQAuklVKkTm5zkjyfrn_dyYkJb0PQjR9qKtCFhVy5ZgsKWlhJ-L7S3U3okhQ0VdKFvmAuOTOCBRf8VVQSjmpg8_j1m_XU0YjJDD4_kS8fnYEH-hkS03Slb3u0yfG/s1600/suddenly8b.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="284" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjg6DQ3CbKRxmtTF3e5bQAuklVKkTm5zkjyfrn_dyYkJb0PQjR9qKtCFhVy5ZgsKWlhJ-L7S3U3okhQ0VdKFvmAuOTOCBRf8VVQSjmpg8_j1m_XU0YjJDD4_kS8fnYEH-hkS03Slb3u0yfG/s320/suddenly8b.jpg" width="320" /></a></div>
<br />Jordihttp://www.blogger.com/profile/18378120900778736985noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6642769078692182644.post-4382867935944829822012-06-28T15:46:00.000+02:002012-06-28T15:46:09.967+02:00Es va fent més i més tard<br />
<div class="MsoNormal">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaTfBfEDaGArkVvf0yWdITqZpIFk05C1Smx6J2beBQ-Z48LDuCym7xxqoDcYrFwFMJDuxS3LErJTV0b-2dnSqnVn2HNZFBIXez6D_jLWeRjDG9fcI8eCH5O6BK9nNIUhMxV0x8ck3-ZxJt/s1600/Es-va-fent-mes-i-mes-tard650.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaTfBfEDaGArkVvf0yWdITqZpIFk05C1Smx6J2beBQ-Z48LDuCym7xxqoDcYrFwFMJDuxS3LErJTV0b-2dnSqnVn2HNZFBIXez6D_jLWeRjDG9fcI8eCH5O6BK9nNIUhMxV0x8ck3-ZxJt/s320/Es-va-fent-mes-i-mes-tard650.jpg" width="223" /></a>Un petit llibre de vegades pot contenir molta saviesa. Crec
que aquest és el cas del llibre “Es va fent més i més tard”, un seguit de
cartes que van amarades de tot tipus d’emocions, derivades de les més diverses
històries i relacions humanes. I és que d’humanitat tracta el llibre.</div>
<div class="MsoNormal">
Antonio Tabucchi fa servir el seu magnífic coneixement de l’ofici
per transmetre’ns aquestes emocions de forma absolutament colpidora. Tenen
forma de carta, però, en moltes ocasions, no són més que testaments d’una vida,
d’una relació. Es donen explicacions, s’exposen arguments, es dibuixen
fantasies i esperances, somnis perduts, abandonats o fracassats, alegries
viscudes o només somniades, dolors infinits i deserts de l’ànima... Però l'amor sempre al capdavall de tot.</div>
<div class="MsoNormal">
Sempre he considerat un mèrit dels grans escriptors quan ens
poden parlar amb llenguatges diferents. I aquí ho podem veure. Cadascun dels
autors de la carta (tots homes, tret de l’última), parla amb veu pròpia, amb
una estructuració diferent del llenguatge, de les idees, del vocabulari. De
vegades es tracta de personatges racionals, metòdics, o d’altres que transiten
per diverses línies de pensament; de vegades les paraules són dures i directes,
però en altres ocasions la metàfora esdevé la reina del relat; en ocasions és
fred, o d’altres sensible i tendre.</div>
<div class="MsoNormal">
La localització de les històries ens va movent per tota
Europa: principalment la Mediterrània (Itàlia i Grècia), però també Paris o
Londres. De la mateixa manera, els autors de les cartes solen ser artistes d’arts
diverses, que ens transporten al seu món particular: des d’harpistes a pintors,
poetes, etc.<br />
Una bona elecció per gaudir de petites històries emotives que fan reflexionar. </div>Jordihttp://www.blogger.com/profile/18378120900778736985noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6642769078692182644.post-7072696044346875722012-06-26T19:30:00.002+02:002012-06-28T15:54:29.920+02:00Toro Salvatge<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhS-uWP4MAswHdKrRp5Ilkv5qCnpSyoilMKbzVullrpEfoI6sZokzBffDs16dadIvUVi6VMObgOvmqi4KzkmVd7j9Kuuiigrn-Oa7nU8R8NUgLE6OlBUUwmu75XFSh6g8jWBJXzDRjBflc1/s1600/poster12.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhS-uWP4MAswHdKrRp5Ilkv5qCnpSyoilMKbzVullrpEfoI6sZokzBffDs16dadIvUVi6VMObgOvmqi4KzkmVd7j9Kuuiigrn-Oa7nU8R8NUgLE6OlBUUwmu75XFSh6g8jWBJXzDRjBflc1/s320/poster12.jpg" width="216" /></a>Una grandíssima obra mestra de Martin Scorsese, basada en l'autobiografia de Jake LaMotta, el toro del Bronx. De format lineal i molt clàssic, ens narra l'ascens i caiguda d'aquest temperamental boxador, a qui el seu entorn protegeix de tot menys d'ell mateix. L'autodestrucció acaba amb el mite, de forma tràgica i fregant el patetisme.<br />
Amb un aspecte gràfic que recrea etapes molt anteriors del cinema, Scorsese construeix perfectament personatges, ambients i, sobretot, mentalitats d'una època on els valors antics començaven a fer aigües. Inseguretats personals, atraccions fatals, poders camuflats que tothom coneix... i escenes de boxa ben rodades, amb prou realisme però sense arribar a l'espectacularitat de pel·lícules posteriors.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZ735a3w9gyvYqcNdw4UxaaM6ddDlZoYwlatMi705oIYam0lWuQQQw2aIu4yrDsJEJpt_3RlpdkAeoY97pHog2dce0_r_MVKQyajGXBYbuGFPuY5pY2Ek__HvzlwBi0KyDXoAovToUAnyC/s1600/Raging+Bull.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="247" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZ735a3w9gyvYqcNdw4UxaaM6ddDlZoYwlatMi705oIYam0lWuQQQw2aIu4yrDsJEJpt_3RlpdkAeoY97pHog2dce0_r_MVKQyajGXBYbuGFPuY5pY2Ek__HvzlwBi0KyDXoAovToUAnyC/s320/Raging+Bull.jpg" width="320" /></a></div>
Segons ell mateix explica, la carrera de LaMotta es veu afectada pels clàssics interessos mafiosos en les apostes des de bon començament i, de manera molt més interessant, en una segona etapa, per uns gelos patològics que porten la violència a la part més íntima de la seva vida familiar i personal.<br />
<br />
La interpretació de De Niro i de la resta dels actors és senzillament increïble. Ens retorna a les millors obres del cinema clàssic. Jo em quedaria, si em permeteu, amb el paper de Joey (Joe Pesci), el germà de Jake, que trobo senzillament immillorable.<br />
Una pel·lícula de 1<br />
<br />
Per cert, no us perdeu l'evolució física de Robert De Niro, un esforç que afegeix un plus de credibilitat a la història.0.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiG4dBUzQsz1UAHsYWu34I_bR_X1ZZUrGXB5PT0ohXdrHO0i5RIB572pcpuWTDmpGTdQ279p9ciXEaJPVlt3FXya1bv8_HTH6WVCKgWKipvHxSHRL3-vfvImCKRBuHhzQZoJD5LHBxb4sM-/s1600/denirotorosalvaje.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiG4dBUzQsz1UAHsYWu34I_bR_X1ZZUrGXB5PT0ohXdrHO0i5RIB572pcpuWTDmpGTdQ279p9ciXEaJPVlt3FXya1bv8_HTH6WVCKgWKipvHxSHRL3-vfvImCKRBuHhzQZoJD5LHBxb4sM-/s1600/denirotorosalvaje.jpg" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioo93fPA4jsSUo6sFrqj7YdRj7L5upfpSGzseul8vw2H57mKxk3F0vOn0iKSe445Wos6_BP_w_UbXVLGCHMltY_sbHpyIPLWFlhXE-E3ZiJwjgXqpWZSDtIf2Yq3QNzJqtKOiJY_HLWyCv/s1600/raging1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="252" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioo93fPA4jsSUo6sFrqj7YdRj7L5upfpSGzseul8vw2H57mKxk3F0vOn0iKSe445Wos6_BP_w_UbXVLGCHMltY_sbHpyIPLWFlhXE-E3ZiJwjgXqpWZSDtIf2Yq3QNzJqtKOiJY_HLWyCv/s320/raging1.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCp-bNRmYvjEIsB_gl1PywF4K4-SXmnXdhFcOyFVyGPYV0jUq-rfjlJ4PBatbl3E5cfSIpAqLXoaRuvKBWlDiKDbZBniJ5Xyh-y64c3iVfSjqnL-ElJmcUDF7RJfkRHZkk44ewjSXnwG6e/s1600/bull-violence.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"></a><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCp-bNRmYvjEIsB_gl1PywF4K4-SXmnXdhFcOyFVyGPYV0jUq-rfjlJ4PBatbl3E5cfSIpAqLXoaRuvKBWlDiKDbZBniJ5Xyh-y64c3iVfSjqnL-ElJmcUDF7RJfkRHZkk44ewjSXnwG6e/s320/bull-violence.jpg" width="320" /></div>
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<br />Jordihttp://www.blogger.com/profile/18378120900778736985noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6642769078692182644.post-7081488231627128822012-06-26T16:53:00.000+02:002012-06-26T16:53:05.136+02:00EraserheadMoment de reviure clàssics en blanc i negre. Comencem.<div>
<div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_gOMVAXi-jaD02t-HxR38Rv6eEsSHfmbzEVmbWQhPjpB_h-0a_IY1NHDmuyAmf1pB8Ad5AYg8bYtzOImfaiawnAEfGmmA94LwYfr92V2FPbxptMB8kWUFKSFscYZPKDXWCwKwZHUUGfWy/s1600/eraserhead1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><br /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_gOMVAXi-jaD02t-HxR38Rv6eEsSHfmbzEVmbWQhPjpB_h-0a_IY1NHDmuyAmf1pB8Ad5AYg8bYtzOImfaiawnAEfGmmA94LwYfr92V2FPbxptMB8kWUFKSFscYZPKDXWCwKwZHUUGfWy/s1600/eraserhead1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_gOMVAXi-jaD02t-HxR38Rv6eEsSHfmbzEVmbWQhPjpB_h-0a_IY1NHDmuyAmf1pB8Ad5AYg8bYtzOImfaiawnAEfGmmA94LwYfr92V2FPbxptMB8kWUFKSFscYZPKDXWCwKwZHUUGfWy/s320/eraserhead1.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<span style="background-color: white;"><a href="http://www.imdb.com/title/tt0074486/" target="_blank">Eraserhead</a> (1977) és una inquietant obra de David Lynch. L'argument incideix en les banalitats i les penúries de la vida humana, extrapolats fins al paroxisme. Henry Spencer és un home feble i insegur, que viu en un ambient llòbrec d'una ciutat industrial qualsevol, on fa (se suposa) d'impressor, però en aquest moment està de vacances. Una delirant visita a la casa dels pares de la seva xicota fa que s'hi acabi casant, ja que ella està embarassada de... què? Un nadó força estrany, que neix tot seguit i no para de plorar quan es posa malalt, cosa que fa que la xicota de Henry abandoni la llar, a on havia anat a viure sense solució de continuïtat. Henry es troba sol amb aquell "fill", i a la vegada és seduït per una veïna massa atractiva per a ell. Per la nosa que li fa l'engendre, Henry decideix finalment... Bé, tant li fa. I és que fins aquí el mitjanament digerible de l'argument.</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLF55ZBA87a9G_AzZPqDP-k_Q1eCbfejjuzDdPEpgjXe597vaHq7MJaDPf1f4h1iKlz0V4yMhbGsupoR6N5Cry4amn62hC_ai3IdR_LHnqBz-fw3iIlxzGP4Tx2RI4NYaWN1vVyP1ax5Ar/s1600/eraserhead2.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLF55ZBA87a9G_AzZPqDP-k_Q1eCbfejjuzDdPEpgjXe597vaHq7MJaDPf1f4h1iKlz0V4yMhbGsupoR6N5Cry4amn62hC_ai3IdR_LHnqBz-fw3iIlxzGP4Tx2RI4NYaWN1vVyP1ax5Ar/s320/eraserhead2.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="background-color: white;">Sí, encara que costi imaginar, la resta d'elements, imatges, idees, etc. que van sorgint al film són molt més absurds. La majoria d'ells remeten a somnis o desitjos més o menys inconscients del protagonista, però costa (si és possible) distingir on arriba la imaginació del personatge d'on comença el malson i la follia.</span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="background-color: white;">Emmarcada en una època on s'explorava molt des de diverses arts el malestar d'una societat mecanitzada i aclapardora per a l'individu, i les evolucions del seu inconscient personal d'una forma fosca i inquietant (a la qual es van produir, per exemple, els millors àlbums de Pink Floyd i de la psicodèlia), moltes vegades ajudat per substàncies al·lucinògenes a l'hora de reproduir-ho, Eraserhead és una mena d'obre de culte del neosurrealisme.</span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="background-color: white;">Cal veure-la sense massa pretensions de descobrir-hi res més enllà del que els propis fantasmes us hi vulguin fer veure.</span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="background-color: white;">Això sí, en una atmosfera tranquil·la i desestressada. Si no, maleireu els ossos del pobre Lynch.</span></div>
<br />
<div>
<br /></div>
</div>
Jordihttp://www.blogger.com/profile/18378120900778736985noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6642769078692182644.post-83958855575985499222012-06-17T20:04:00.001+02:002012-06-26T16:54:38.115+02:00Mort a la Fenice<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiosMa9FDes3Yhj_eb5KO0_Ct7epPEWW3MVrefVBCpVC-UmNOi41dv8znqyxHk5IF2ootLAPP-kQBWt6JrLxCJcacjF0Sp-bMBMdjL0ro10C8vKp80Axfso2qf4kVs0xvSPGw9oiXbjbBdn/s1600/Fenice.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiosMa9FDes3Yhj_eb5KO0_Ct7epPEWW3MVrefVBCpVC-UmNOi41dv8znqyxHk5IF2ootLAPP-kQBWt6JrLxCJcacjF0Sp-bMBMdjL0ro10C8vKp80Axfso2qf4kVs0xvSPGw9oiXbjbBdn/s320/Fenice.jpg" width="213" /></a></div>
Quan hom tingui necessitat de desconnectar, amb novel·la negra de la bàsica, pot acudir a Donna Leon. Lluny de voler fer experiments insegurs, Leon s'aferra als tòpics del gènere, amb un inspector que porta una vida normal, familiar, i tot i així, ha de mirar de comprendre els viaranys més foscs de la natura humana per arribar a la resolució del cas que l'ocupa.<br />
No he llegit més llibres de Donna Leon, i no sé si ho faré, però si la resta de llibres protagonitzats per Guido Brunetti són com aquest primer, de 1992, l'autora mostra bon ofici però poc art. Tirant de tòpics, el món de Brunetti té punts una mica fluixos per la seva pròpia tipicitat. Per exemple, el cap de Brunetti, un buròcrata curt de gambals i de vergonya, que no dubte a aprofitar-se dels èxits i la feina dels subordinats. Poc creïble, certament.<br />
Leon és una americana fincada a Venècia. Això és en part un avantatge i en part un handicap. Com a estrangera (un foraster mai serà un venecià), veu la vida a la ciutat amb perspectiva. Però això mateix li impedeix absorbir tota l'essència de la vil·la ducal, envoltada de massa misteris per a l'estranger. Tot i així, Brunetti ens regala alguns passeigs interessants per la ciutat dels canals, passant per barris popular o pels palaus del Canal Grande. No deixa de ser interessant, però no aporta res nou.<br />
En definitiva, una novel·la negra senzilla, lineal, on poc a poc els misteris es van aclarint, i que no trenca cap dels tòpics del gènere, amb un llenguatge planer que facilita la lectura. Intranscendent.Jordihttp://www.blogger.com/profile/18378120900778736985noreply@blogger.com0