El feeling amb el públic gairebé no calia ni que se'l treballés gaire, però sí que va fer ús de la seva enorme professionalitat per crear intenses complicitats.
Ell sap de les ganes de marxa del públic, però també de les dificultats socials que actualment colpegen la gent, i s'hi va referir amb fermesa i claredat. A més, va fer tots els parlaments en català, cosa que s'agreeix.
A banda de l'esperit rocker, va tenir moments per al sentimentalisme, recordant Clarence Clemons(Big Man) i Danny Federici, i també grans interpretacions de godspel i blues. Fins i tot un sentit homenatge a Donna Summer, que va morir ahir mateix.
En fi, una gran nit de rock de la mà d'un dels més grans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada