30/4/10

1914-1918: La Guerra de las trincheras

Tinc una certa debilitat per les històries de Jacques Tardi, autor d'obres tan especials com Les Aventures extraordinaires d'Adèle Blanc-Sec (Casterman, 1976-1998), o aquell gènere negre tan ben treballat en la recreació de l'investigador privat Nestor Burma, del novelista Léo Malet.

No obstant, l'àlbum que ressenyo avui (finalitzat al 1993 i editat en castellà per Norma al 2000 i 2009) és d'aquells que impacten de debò. Tardi ens retrata la realitat quotidiana de la pitjor de les guerres (La Gran). En les petites històries que hi trobem no hi ha heroïsme, no hi ha patriotisme o valentia. Només hi ha por, desolació, desesperança. Sense cap protagonista especial, es van succeïnt petits flaixos d'allò que els succeïa als soldats francesos (de fet, podrien haver estat els alemanys o qualsevol altre nacionalitat) en la seva vivència a les trinxeres. No hi ha grandiositat, només misèria humana.

Els retrats són clars i punyents, i els breus episodis ens remeten als escenaris de la pel·lícula Paths of Glory, de Kubrick (de fet, una de les històries relata els mateixos fets), però de forma encara més crua i realista.
Personalment, fins ara no he llegit un millor al·legat antibel·licista que aquesta obra de Tardi.

28/4/10

Les tombes blanques

Si voleu un llibret senzill, tendre, fàcil de llegir, fresc, dolç, femení... podeu triar aquest.
Si voleu unes històries lentes, delicades, sense gaire acció, centrades en sentiments diversos però molt íntims... podeu triar aquestes.
Si voleu una recreació del clima mediterrani, d'aquesta terra eixuta amb oliveres i pins, abocada al mar i al sol, on les llegendes es barregen amb les històries de vida més casolanes... podeu escollir aquesta.
Si voleu flashos d'intimitat, moments breus d'una vida enlloc de llargs periples o complicades xarxes de relacions... podeu trobar-les aquí.
Els divuit petits contes que ens regala la Susanna Rafart, amb una cura pel llenguatge molt ben assolida, són d'aquells que et deixen pòsits d'humanitat, més que una petjada que et remogui plantejaments o creences. No tenen vocació de marcar època, sinó solament moments de reflexió i evocacions de sentiments, il·lusions o pèrdues, passions extingides, amors no concretats, somnis viscuts més a l'interior que en una exposició pública, insinuacions per damunt de declaracions.

Maco, tendre, discret, de fàcil digestió.

18/4/10

El Sindicat de policies jueus

Michael Chabon ens proposa en aquesta novel·la una ucronia (utopia alternativa a la realitat històrica - What if...) en la qual la comunitat jueva es troba emplaçada en un districte molt llunyà (la quinta forca, textualment) d'Alaska, terra que els van cedir durant 60 anys després de l'Holocaust, per tal que anessin cercant una sortida a la Diàspora. En aquest context, l'inspector Landsman, un típic antiheroi, amb la seva vida en total decadència, es troba casualment amb un cas d'assassinat que l'embolica en un tornado de conxorxes, secrets polítics, poders sectaris, pseudomiracles, etc. que ens endinsa en les intimitats més profundes del pensament i les creences yiddish.

S'hi poden trobar barrejats els elements d'una novel·la negra, d'una història amorosa, de l'estil cínic i humorístic de Chabon, de la crítica de la religió com a excusa per al poder, dels escacs com a desafiament per a l'intel·lecte, etc. Tot això amb un llenguatge molt ric, descripcions humanes i paisatgístiques molt aconseguides, i amb un ritme pausat però sostingut.
Per a Landsman, el seu improbable cosí Berko i la seva exdona Bina, aquest cas els servirà com a redempció personal, sacsejarà els dimonis que arrossegaven fins ara, els conduirà a decisions sense alternativa.

Sense ser una obra mestra, però, Chabon demostra, un cop més, que està cridat a ser un dels noms de referència de les properes dècades de la literatura mundial.

City of Life and Death

Esperava una pel·lícula dura. I realment ho és, però no tant. Ambientada a la segona guerra sino-japonesa, les escenes bèl·liques són més aviat combats aïllats per representar la duresa de l'ocupació japonesa de la ciutat de Nanking (l'actual Nanjing), llavors capital de la Xina, el desembre de 1937.
En realitat, la pel·lícula ens parla d'una ocupació, de la destrucció que comporta, no tan sols a nivell urbanístic i de vides humanes (es calcula que hi van morir unes 300.000 persones), sinó principalment de la destrucció de la humanitat, dels conceptes bàsics que ens fan persones.
Els mesos següents a l'ocupació van ser un seguit de matances i d'aniquil·lacions, que surten al film amb molta cruesa, però el missatge de l'obra es centra en la frase final: "de vegades és més difícil seguir vivint que morir".
Tècnicament està molt ben realitzada. Les escenes de combats tenen aquella impressió de caos, dolor i violència límit que ja va inaugurar Spielberg amb el primer quart d'hora de "Saving Private Ryan". Gairebé pots sentir el dolor físic dels protagonistes mentre les bales xiulen al seu voltant, tot esperant el moment en que seran tocats.
D'altra banda, els personatges recreats són paradigmes de les diverses posicions que es poden ocupar davant la tragèdia: per part dels soldats i oficials japonesos, en un contínuum que va des de la freda crueltat i misèria moral absoluta, fins a la consternació, el shock que suposa contemplar i participar en tot allò que ens fa perdre la categoria d'éssers humans. De la banda dels xinesos, l'heroïsme tràgic, la rendició absoluta als designis del destí, o l'intent desesperat de salvar el propi i petit món, encara que suposi la traïció i l'abandonament dels teus. Els personatges estrangers (un diplomàtic nazi que fa l'humanament possible per salvar vides, o els americans que, tot i estar-ne una mica al marge, ajuden en un moment donat dintre les seves escasses possibilitats), donen el contrapunt necessari per tal de fer la història alguna cosa més que un seguit de massacres i brutalitats.
Lu Chuan aconsegueix una brillant recreació de l'ambient viscut, que no és res més que el retrat de la depravació de qualsevol guerra, de la destrucció de les persones més enllà de la mort.