Toro Salvatge

Una grandíssima obra mestra de Martin Scorsese, basada en l'autobiografia de Jake LaMotta, el toro del Bronx. De format lineal i molt clàssic, ens narra l'ascens i caiguda d'aquest temperamental boxador, a qui el seu entorn protegeix de tot menys d'ell mateix. L'autodestrucció acaba amb el mite, de forma tràgica i fregant el patetisme.
Amb un aspecte gràfic que recrea etapes molt anteriors del cinema, Scorsese construeix perfectament personatges, ambients i, sobretot, mentalitats d'una època on els valors antics començaven a fer aigües. Inseguretats personals, atraccions fatals, poders camuflats que tothom coneix... i escenes de boxa ben rodades, amb prou realisme però sense arribar a l'espectacularitat de pel·lícules posteriors.

Segons ell mateix explica, la carrera de LaMotta es veu afectada pels clàssics interessos mafiosos en les apostes des de bon començament i, de manera molt més interessant, en una segona etapa, per uns gelos patològics que porten la violència a la part més íntima de la seva vida familiar i personal.

La interpretació de De Niro i de la resta dels actors és senzillament increïble. Ens retorna a les millors obres del cinema clàssic. Jo em quedaria, si em permeteu, amb el paper de Joey (Joe Pesci), el germà de Jake, que trobo senzillament immillorable.
Una pel·lícula de 1

Per cert, no us perdeu l'evolució física de Robert De Niro, un esforç que afegeix un plus de credibilitat a la història.0.