Personatges esfereïdors, els de la FAI, que, per cert, tenen tots uns cognoms predisposants. Els religiosos, en canvi, solen ser més elaborats, amb més matisos, dubtes existencials, etc.
Deia això del regust perquè en els primers capítols sembla que s'obren moltes portes, que estem davant una obra enciclopèdica amb nombrosos fils argumentals, i fa l'efecte que en tant poques pàgines, no es podrà enllestir ni encabir-hi tot el que s'hi apunta.
Efectivament, poc a poc, les temàtiques es van simplificant, algunes es tallen de cop o porten a carrerons tancats. Així que les 4 històries van convergint des dels nexes que ja sabem des de l'inici, i ens porten indefectiblement a un final apoteòsic, molt ben trobat i molt ben resolt per l'Alzamora.
El ritme és constant i precís, tot i que en el final que esmentem va in crescendo, tal com s'espera.
Ara bé, el tema vampíric i el frankesteinià (ho dic així per no desvetllar un dels arguments), m'han semblat una mica "bolets" dins de tota la història general, i no els trobo del tot ben encaixats. Són divertits de llegir, però pequen de poc creïbles en comparació amb la resta de la història. M'hauria agradat una mica més de mà de morter literària per fer que tot plegat estigués més ben relacionat, enlloc de ser meres coincidències espaciotemporals.
Però bé, és un llibre de bon llegir que, crec, està una mica pensat des de la perspectiva de les possibilitats de ser traspassat al cinema. M'equivoco? I si m'equivoco, crec que faria una pel·lícula interessant.
Bé, força bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada