La interpretació del crim

Crec que Jed Rubenfeld va fer una (de tantes) biografies de Sigmund Freud. Això li val per agafar un d'aquells episodis menys coneguts (el viatge a New York que va fer el 1909 en companyia de Sándor Ferenczi i Carl G. Jung) i construir-hi una novel·la negra al seu voltant.
No deixo de pensar que la idea té la seva gràcia. D'una banda, l'obra serveix per donar una mica de divulgació (si és que li cal) a la teoria psicoanalítica, tot veient les dificultats que va haver de superar per al seu desembarcament americà, i a la coneguda disensió de Freud amb el seu principal deixeble, Jung, que va tenir les conseqüències de tots conegudes. D'altra banda, la incursió en una història policíaca, amb assassinats truculents, conxorxes misterioses, perversions de l'alta societat novaiorquesa, ens facilita la digestió de tot plegat i possibilita un cert ritme, acció i misteri.
Tanmateix, el resultat final, però, falla. En una bona recreació de la societat i costums de la Nova York de principis del XX, hi apareixen uns personatges molt més pertinents a la dècada dels 90 que a aquella que pretén retratar. Actituds poc creïbles, relacions que no es van poder portar a terme fins molt temps després, instints professionals fora de lloc en aquelles estructures arcàiques... tot fa que tinguem la impressió d'assistir més a un projecte de guió cinematogràfic per tal de fer una pel·lícula digerible per al gran públic actual.
 El misteri tampoc no és res de l'altre món. Evidentment, tampoc el desvetllarem aquí, però aquells misteris pretesament irresolubles que donen emoció a les primeres pàgines del llibre, al final resulten tenir solucions poc imaginatives. Grans i misterioses conxorxes de poderosos personatges, resulten no ser ni tan grans ni tan poderosos.
D'altra banda, un Freud que té més de màgic omniscient que de psicoanalista, un deixeble americà -el doctor Younger, personatge principal- que és bàsicament la justificació americana de l'heroi propi i que és capaç de donar el seu propi estil, poc respectuós amb els plantejaments originals, o bé el detectiu Littlemore de la policia, però que sembla que actuï per compte propi, heroi d'acció de caire totalment modern, capaç de saltar-se protocols i sortir sorprenent indemne de les situacions més arriscades... tot això resta credibilitat i originalitat al plantejament inicial.
Així, només és recomanable per a qui vulgui passar una estoneta divertida, sense gaire més pretensions.
Salut!