Una nova comèdia francesa ens arriba per tocar-nos la fibra sensible. I de fet ho aconsegueix.S'agraeix en aquestes èpoques de males notícies tenir un break d'aquest estil, que et faci pensar per un moment que la bondat de les persones sempre emegeix per difícils que siguin les circumstàncies, i que aquesta bondat omnímoda fa que persones de móns diferents, radicalment diferenciats, puguin entendre's a la perfecció, connectar amb tota la profunditat que aporta la puresa dels sentiments.
Pel que fa a la pel·lícula, presenta una realització polida, agradable, sense patinades importants. Es podrien haver estalviat algun personatge poc creïble a l'estil americà (la majordona, per exemple), però tot es fa a fi de provocar el somriure i la complicitat de l'espectador.
L'enorme expressivitat d'Omar Sy, amb un somriure senzillament escandalós, una forma de ballar encisadora, i un treballat comportament gestual propi dels banlieus, contrasta volgudament amb la subtilesa de François Cruzet (o era Dustin Hoffman?), reclòs al seu propi cos, però parlant a crits en cada mirada.
En resum, una bona opció per anar a passar una bona estona. I poc més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada