Bon llargmetratge d'Alexander Payne que té com a protagonistes principals les emocions i sentiments. George Clooney interpreta un pare de família que descobreix com els ciments de la seva vida familiar trontollen dramàticament a partir d'un fet tràgic. Matt King (Clooney), ha de refer tot allò que l'envolta, superat pels aconteixements i amb la dificultat de no saber com gestionar els seus propis sentiments.Abocat a prendre decisions importants, el pas enrere en tantes i tantes coses s'imposa com a l'única opció per poder seguir endavant, aquest cop amb humilitat i humanitat. La interpretació és força correcta, i en aquest aspecte destaca poderosament Shailene Woodley en el seu paper d'Alexandra, filla de Clooney. Algunes de les primeres escenes són dignes de les millors actrius, i acaba construint un personatge inesperadament madur i constructiu.
L'entorn és un retrat realista de Hawaii, un arxipèl·lag allunyat dels prospectes turístics que la converteixen en un paradís exòtic. En tot cas, acompanya discretament i facilita poder centrar-se en els actors i la seva feina.
El guió del propi Payne (i 3 més), és molt sòlid. Discursos creïbles, situacions ernredades a la seva justa mesura, no s'hi detecta cap excés. Si de cas, a mi personalment m'hi sobra un missatge final d'un ecologisme políticament correcte, que no calia. Penso que podien haver estat un pèl més creatius en la resolució del dilema.Tanmateix, un film recomanable i de bon consumir. Salut!

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada