22/1/10

La professora de piano

Aquesta és una novel·la recent d'una escriptora novell. Ha estat ben acollida pel públic, sobretot americà, i ha gaudit d'una notable difusió. S'ho val?

L'obra ens planteja una història força convencional des d'un punt de vista novel·lesc. Està estructurada en dos moments, amb deu anys de diferència, que es van alternant per explicar-nos, mica a mica, com els esdeveniments canvien les persones.
El que en un començament apareix com una història força costumbrista s'acava complicant i abordant qüestions una mica més complexes sobre la pròpia existència, les necessitats vitals, el sentit de la vida. No gaire a fons, tot s'ha de dir, però bé, s'ho planteja.
L'ambientació és al Hong Kong de l'any 1942, previ a la invasió japonesa en el marc de la 2a Guerra Mundial. Ens retrata la composició de la societat en aquell moment, principalment pel que fa als estrats més alts de la societat colonial, les festes i el luxe, les ambicions i prejudicis, els seus beneficis i les seves limitacions... Però tot això s'esmicola d'un dia per l'altre. Els japonesos envaeixen l'illa i desfan tot allò que semblava immutable. És l'altra cara de la guerra.
Llavors és quan surten les característiques més amagades de la personalitat de cadascú, com són capaços, o no, d'adaptar-se a les noves situacions, com la supervivència guanya terreny als sentiments, a la fidelitat, a la pròpia integritat personal. Un personatge brilla per sobre de tots els altres exemplificant aquestes qüestions: la Trudy, una euroasiàtica enlluernadora, posseidora de tants defectes com virtuts.
L'arribada d'una noia anglesa, la Claire, innocent i desconeixedora del lloc on anava a viure el seu recent matrimoni, es troba deu anys després amb les conseqüències de tot el que es va esdevenir en aquells anys tràgics. I, amb aquest descobriment progressiu, poc a poc també es va descobrint a ella mateixa.
Així, la novel·la ens serveix per donar una ullada a un periode concret d'un lloc i una societat llunyans i exòtics, conèixer una mica millor racons del món o la història que ens queden una mica apartats, però també per plantejar-nos que, qualsevol dia, pot ser que el sol no surti. Què faríem, nosaltres, llavors?

Cap comentari: