9/4/09

Brucia la terra

De tan bonic, fa mal...



Brucia la luna n'cielu
E ju bruciu d'amuri
Focu ca si consuma
Comu lu me cori

L'anima chianci
Addulurata

Non si da paci
Ma cchi mala nuttata

Lu tempu passa
Ma non agghiorna
Non c'e mai suli
S'idda non torna

Brucia la terra mia
E abbrucia lu me cori
Cchi siti d'acqua idda
E ju siti d'amuri

Acu la cantu
La me canzuni

Si no c'e nuddu
Ca s'a affacia
A lu barcuni

Brucia la luna n'cielu
E ju bruciu d'amuri
Focu ca si consuma
Comu lu me cori

6 comentaris:

Els del PiT ha dit...

Aquesta cançó la tocava sovint el meu pare a la guitarra, la cantava en castellà alguns diumenges al matí.
Penso que encara la deu tocar ara quan agafa la guitarra, no ho sé, ja li preguntaré.
sergi (i els seus retalls d'infantesa)
;-)

Dani ha dit...

Fantàstic, sí senyor.

Jordi ha dit...

Doncs si de retalls d'infantesa parlem, Sergi, sàpigues que jo aquesta tonada la tocava de petit amb un acordió. El que passa és que llavors la lletra era en castellà, i no en aquest bonic dialecte sicilià.

Evidentment, res no ha tingut continuïtat...

Dani ha dit...

I jo n'he vist fotos que ho demostren XD

Jordi ha dit...

Ei, "al lloro"! Són "top secret". I si no, jo li puc treure la pols a d'altres...

Qui avisa...

Dani ha dit...

Jo? Què? Fotos? Qui ha dit què? Jo no he dit res... jarl... XD