tag:blogger.com,1999:blog-6642769078692182644.post7494911751090363966..comments2023-07-25T10:12:11.871+02:00Comments on El racó de les impressions i la memòria: NineJordihttp://www.blogger.com/profile/18378120900778736985noreply@blogger.comBlogger1125tag:blogger.com,1999:blog-6642769078692182644.post-67775326902110362322010-03-06T08:54:53.130+01:002010-03-06T08:54:53.130+01:00Estic bastant d'acord amb el que dius. Només p...Estic bastant d'acord amb el que dius. Només puntualitzaria que no crec que en Rob Marshall hagi pretès millorar 8 1/2 ni res d'això. Crec que ha volgut crear un producte de consum massiu, de lluïment estètic i musical, emparant-se en un dels clàssics del cinema. No li ha sortit massa bé, però no crec que comparar-la amb 8 1/2 sigui la millor opció. Tampoc crec que en Marshall prentegués comparar-s'hi, sinó només agafar-la com a punt de partida.<br /><br />I a part d'això, els números musicals no són massa interessants, a part d'un parell de números que són uns "bons" videoclips. És un problema, si tenim en compte que aquesta era la raó de la pel·lícula.<br />La història i la creació dels personatges són un bluff. Però això sí, em quedo amb la parella protagonista: Daniel Day-Lewis i Marion Cotillard se salven d'un ridícul espantós, és més, són el que fa que la pel·lícula no sigui un fracàs absolut. Coincideixo!Danihttps://www.blogger.com/profile/10996420978139499103noreply@blogger.com